història
Excaven la fossa comuna de Soldeu per cercar el cos d'un aviador aliat
Els arqueòlegs de ReGiraRocs van iniciar ahir els treballs, impulsats per l’historiador Claude Benet
Excaven la fossa comuna de Soldeu per cercar el cos d'un aviador aliat
Feia setmanes que es preparaven i ahir es van posar mans a l’obra: dos arqueòlegs de l’empresa ReGiraRocs van iniciar l’excavació de la fossa comuna del cementiri vell de Soldeu per veure si entre les restes enterrades hi troben les d’un aviador aliat que presumiblement va perdre la vida entre la zona del Port Dret i les Marrades Negres durant la Segona Guerra Mundial. Els treballs es duen a terme a instàncies de l’historiador Claude Benet, que ressegueix la pista del soldat desaparegut –de moment és així com figura als arxius militars–, a qui s’ha sumat la també historiadora nord-americana Terry du Soleil, que ha viatjat especialment des del seu país (i és el segon cop aquest any), perquè se sent emocionalment lligada a la peripècia: és filla d’un company del caigut, que viatjava al mateix avió abatut però que es va salvar.
Entre mig i un metre de fondària. Això és el que tenien previst aprofundir Gerard Remolins, director de l’excavació, i Thaïs Torra, abans d’ensopegar amb les restes excavades en una de les parcel·les del cementiri, la que hauria designat un dels padrins del poble de Soldeu, “qui va recordar que de petit, sent escolanet, aquí havien enterrat un desconegut trobat a la muntanya”, explica Benet. Qui dona suport a la recerca amb altres indicis, com ara la referència a un “hombre muerto hace muchos días” que va trobar als arxius parroquials de Canillo; un home d’entre trenta i trenta-cinc anys i que per les dades amb què el descriuen i la data d’enterrament, el 1953, Benet considera que podria ser el de l’aviador que el 1943 va ser abatut mentre sobrevolava França, que va emprendre la fugida cap al sud i que va perdre la vida a les muntanyes andorranes.
Demà, examen de l’antropòloga
Les previsions amb què ahir van començar la feina els arqueòlegs eren que demà ja haurien pogut deixar al descobert les restes humanes, perquè l’antropòloga Núria Armentano –que ve des de Barcelona– hi pugui fer una primera anàlisi: es tractaria de discriminar, d’entre els diversos individus que presumiblement hi ha a la fossa, quina seria l’ossamenta de l’aviador, per sexe, estatura i examen dental. Després, s’extrauria una mostra per realitzar l’anàlisi de l’ADN, que es compararia amb les d’algun membre de la que es pensa que és la seva família. Un procés car, per cert –de prop dels mil euros per cada anàlisi–, i per al qual cal buscar finançament.
En cas que les anàlisis no confirmin que es tracta de l’aviador, les restes previsiblement aniran a parar a l’ossari comunal. Si efectivament és qui Benet i Du Soleil presumeixen, aleshores serà la família qui decideixi què se’n fa: repatriar-lo o enterrar-lo en algun dels cementiris militars nord-americans que hi ha a Europa i on reposen tants dels caiguts en aquella contesa. De la qual encara, puntualitza, queden uns 73.000 soldats dels Estats Units considerats desapareguts perquè els seus cossos mai no van ser recuperats.
Consens dels propietaris
Per què Benet i Du Soleil han decidit iniciar ara l’excavació? Perquè hi ha previsions d’ampliar el cementiri i temen que amb les obres les restes puguin ser malmeses. Fa temps que treballen per dur la tasca a terme: van demanar el consens de les famílies propietàries del cementiri –prop d’una vintena de vilatans– i, a falta de legislació vigent que reguli la recuperació de la memòria històrica, explica l’arqueòleg, van realitzar els tràmits a Govern com si es tractés d’una excavació arqueològica. “Volíem donar entitat científica a la recerca”, indica Remolins. Així, ahir també una arqueòloga de Patrimoni Cultural es va atansar a l’excavació.