música
Donizetti i 'La corte de Faraón', amb 'Tutto Mozart', a la temporada lírica
Cinc cantants protagonitzaran el primer espectacle, en format de recital, els dies 21 i 22 vinents
Donizetti i 'La corte de Faraón', amb 'Tutto Mozart', a la temporada lírica
Dissabte 21 arrencarà la tercera temporada Andorra Lírica, malgrat les dificultats d’arribar fins aquí, va dir la seva alma mater, Jonaina Salvador, en presentar el nou cartell, el que comença amb Tutto Mozart, un espectacle que arribarà en format de recital, interpretat per cinc cantants, i que servirà per rescabalar el públic i els intèrprets mateixos de les propostes mozartianes anunciades fins ara i que no s’han pogut dur a terme, La flauta màgica i Così fan tutte. Dificultats del finançament, uns patrocinis sempre difícils d’arreplegar. Que també podrien afectar finalment la programació prevista per completar la tercera temporada: L’elisir d’amore, òpera còmica amb música de Gaetano Donizetti, que si tot va bé arribarà al gener, i la sarsuela –o opereta bíblica– La corte de Faraón, amb llibret de Guillermo Perrín i Miguel de Palacios i música de Vicente Lleó, també per acabar la temporada en clau festiva.
De moment, la que està absolutament tancada és la primera proposta, ja imminent: s’estrena dissabte 21 a dos quarts de nou del vespre, a l’auditori Claror, seu estable de la temporada, i repeteix diumenge a les sis de la tarda. Format de recital, en què les àries més conegudes de les òperes de Mozart s’aniran enllaçant sense cap fil conductor més que el compositor, a diferència de la Festa lírica amb què van cloure la segona temporada, en què havien ideat un petit argument per lligar fragments de sarsueles.
Piano i sextet de músics
Salvador, que es reserva el paper de soprano, estarà acompanyada a l’escenari per quatre cantants més. Com a mezzosoprano, Laura Vila, una intèrpret que “està cantant a tot arreu”, la va presentar Salvador; Pablo Garcia, un tenor mozartià madrileny; el baríton Jorge Peyo, peruà resident a Mallorca, i una veu del país per completar i que precisament ha fet els primers passos en els espectacles d’Andorra Lírica: Guillem Forné, com a baix baríton. Estaran acompanyats en directe per piano i sextet instrumental dirigit per Daniel Abad, qui ja va prendre part en altres muntatges de la temporada.
Novament, el muntatge de l’espectacle donarà oportunitat a col·laborar en la confecció d’utillatge a l’Escola d’art del comú de Sant Julià. “És un projecte en el qual sempre vam veure moltes possibilitats en el vessant educatiu”, va recalcar el conseller de Cultura lauredià, Josep Roig. Un vessant que es completa amb la posada en marxa del cor operístic –ja amb una quinzena d’inscrits–.
El 27 i el 28 de gener són les dates reservades per al segon espectacle, amb l’òpera de Donizetti. Això sí, Andorra Lírica es reserva l’opció de variar el programa si no arriba el finançament: l’òptim és de 50.000 euros aproximadament per proposta. Depèn dels patrocinadors privats i que el ministeri de Cultura renovi la subvenció el 2018 (enguany va aportar 9.000 euros). No obstant això, Salvador confia que el finançament del cartell acabarà sent sòlid: “Encara que les coses no van al ritme que ens agradaria sempre hem sabut que és una carrera de fons.”
El cartell segueix apostant per la diversitat “en compositors, èpoques, llengua i format”, i per això després dels drames de Carmen i La traviata s’ha decidit pel bel canto i el caire còmic de L’elisir, primer, i més acusat encara, l’opereta programada per al 12 i 13 de maig.
COPRODUCCIÓ AMB UNA ASSOCIACIÓ ITALIANA
Que els espectacles d’Andorra Lírica –“que costen molts cèntims”, va recalcar Roig– tinguin una vida més enllà de les dues posades en escena al Claror és una aspiració de l’equip capitanejat per Salvador. I potser han començat a trobar una primera escletxa: la soprano va entrar en contacte, en unes jornades amb programadors culturals celebrades a Mallorca, amb una entitat italiana similar a la que presideix, Villa Encanto. De les converses va sorgir la idea de fer una coproducció, que es plasma ja en L’elisir previst per al gener. Els italians posen, entre altres coses, el director artístic, Riccardo Serenelli, alguns dels artistes del repartiment i part de l’escenografia. L’entitat té una quinzena de produccions pròpies de gira per localitats italianes. Enguany no els toca Donizetti, però quan els torni a arribar el moment d’integrar-lo al cartell hi ha moltes probabilitats que sigui aquest espectacle el que arribi als escenaris italians. Potser l’any vinent.
Mentre, que arribi a altres escenaris del país sembla complicat. Hi ha converses amb les parròquies, però no “voluntat”, diu Salvador. I la col·laboració amb l’Escena Nacional? No es dona, potser perquè les relacions amb Cultura no han estat les millors fins ara.