Art
Gauguin i una ullada a l'art de 400 anys centraran el 2018 al Thyssen
La segona exposició del museu girarà al voltant d’‘Allées et venues’, una de les cinc teles més importants de la col·lecció i ara exhibida a Madrid
Paul Gauguin (1848-1903) és un d’aquells artistes que no va obtenir en vida –ni molt de lluny– el reconeixement que obtindria després de la seva mort. Especialment amb les obres que va pintar després d’una curta però decisiva estada a la Martinica, a la dècada del 1880. Allées et venues, fet el 1887, és una tela cabdal en la seva producció, la que va marcar el punt d’inflexió. És també una de les cinc peces més importants de la col·lecció Thyssen. Un quadre que ha sortit en molt poques ocasions del museu madrileny. Ho farà per recalar al Museu Carmen Thyssen Andorra com a peça central de l’exposició que es prepara de cara a l’any vinent, de mitjans de febrer fins a l’octubre. Ho va avançar el director de l’equipament escaldenc, Guillermo Cervera, que ja fa mesos que treballa en aquesta segona proposta de l’equipament.
Serà la mediàtica obra de Gauguin l’eix central d’una proposta que oferirà una ullada a quatre segles d’història de l’art, segons Cervera, amb un contingut que acabarà de desvelar més endavant. De moment, la feina se centra tant a articular el discurs de la mostra com en la redistribució de la sala d’exposicions per adaptar-la a aquesta segona proposta de l’equipament, inaugurat el passat mes de març.
Cervera va destacar la importància d’aquesta tela, una de les poques que van sortir de la mà de Gauguin durant aquella descoberta del paradís a la terra, que artísticament li va suposar un allunyament dels cànons de l’impressionisme i la trobada amb un camí molt més personal, al mateix temps que va fer que les elits culturals europees comencessin a descobrir l’art africà, amb una influència decisiva sobre Picasso. “Va haver-hi una important evolució de la seva obra, que es veu plasmada en aquest quadre”, va recalcar el director del museu.
Aquesta segona mostra serà lleugerament més curta que la primera i les posteriors, per reajustar els calendaris a exposicions d’onze mesos.
10.000 VISITES EN SIS MESOS, PERÒ ENCARA LLUNY DE LES EXPECTATIVES
Al voltant de deu mil persones han passat en sis mesos per l’exposició Escenaris. De Monet a Estes. Una xifra “esforçada”, segons Guillermo Cervera, perquè és fruit de la venda d’entrades individuals –més del noranta per cent de les despatxades– i no de l’arribada de grups, que fan pujar els números de manera molt més ràpida. Cervera valora, doncs, aquesta dada, al temps que reconeix que el balanç final, de seguir a aquest ritme, seria bo, però encara lluny de les expectatives marcades per ell mateix: entre 50.000 i 60.000 visitants. “Segueixo mantenint la xifra inicial, tot i saber que és molt elevada, però també sé que arribar i triomfar és molt difícil”. Així que demana paciència, “perquè encara hi ha molta gent que arriba a Andorra i no coneix el museu”. La solució? “No serveix de res tenir deu mil campanyes de publicitat, busquem coses més properes, i el boca-orella”, que ja funciona “a l’estranger, perquè em consta que a molts museus ens coneixen ja”. L’altra via, evidentment, és la dels operadors turístics i l’arribada d’autobusos carregats amb grups de visitants. Però aquestes empreses programen a un o dos anys vista. I si les coses no van bé, “si no arribem, només serà culpa meva”.