Setè art
Ull Nu: a la caça d'un '1993'
El festival de joves creadors de l’audiovisual es reconverteix en festival de cinema emergent de cara a la 6a edició
Ull Nu: a la caça d'un '1993'
Carla Simón és una jove realitzadora catalana que a penes supera la trentena i que amb la seva òpera prima, 1993, ha protagonitzat el boom més recent del cinema entre els veïns del sud. Just el producte que agradaria a l’Associació Ull Nu que fos una descoberta del seu festival, que a partir de la sisena edició, la que se celebrarà del 27 de febrer al 3 de març de l’any vinent passarà a dir-se Festival Ull Nu de cinema emergent. Amb el rebatejament, objectius més ambiciosos, que es materialitzen en la incorporació del llargmetratge a competició: la nova categoria per a cineastes debutants en el camp del llarg està dotada pel Govern, amb 1.500 euros.
El cas de Carla Simón “ha estat excepcional, sobrepassa totes les barreres i expectatives”, amb la decisió de triar-la perquè competeixi a la carrera dels Oscar, va recordar Hèctor Mas, director del festival. Però sense anar tan lluny, pel certamen andorrà ja havien passat petits fenòmens com Dani de la Orden –abans de Barcelona, nit d’estiu–. I és en aquesta línia que els agradaria incidir. “Perquè tothom té uns inicis i nosaltres apostem pels orígens de creadors com aquests”, va insistir Mas. En resum, el que pretén l’Associació Ull Nu és “que el festival esdevingui un festival de referència en el cinema jove”.
Però hi ha altres raons. La primera, que aquesta sisena edició serà l’última inclosa al conveni subscrit per l’entitat amb el ministeri de Cultura i el comú d’Andorra la Vella, i l’equip de Mas confia que si el festival creix i es reforça serà més fàcil que l’acord es reediti. Perquè sense finançament, va recordar, tot se’n va en orris.
A banda, el festival vol atreure el públic adult, deixar clar que són productes fets per joves però que tenen interès per a tots els públics. “Tampoc no tindria sentit que ens centréssim en el públic jove, que ens adrecéssim a una franja d’edat que justament és la que sol marxar del país per seguir estudiant.” Seria posar-se barreres. L’any passat van passar uns 1.400 espectadors pel festival, incloent-hi projeccions i activitats paral·leles, una xifra que deixa a Mas i els seus bon regust de boca, però que no veurien malament que s’incrementés.
Àmbit geogràfic
Enmig dels canvis, hi ha aspectes que es mantenen. Per exemple, encara que no aparegui ja al nom –deixa de ser el festival per a joves creadors de l’audiovisual del Pirineu: confús, va admetre Mas–, l’àmbit geogràfic es manté. Tot i que amb aquesta idea molt vasta d’un Pirineu que admet creacions arribades des de tot Catalunya, Navarra, Aragó, el País Basc i el sud de França, a banda d’Andorra, per descomptat. Ampliar-lo està de moment fora de les seves possibilitats: la passada edició ja van rebre 400 obres a l’etapa de preselecció, 400 treballs que els organitzadors han de visualitzar per decidir quines passen la tria i entren a concurs.
Els aspirants en aquesta edició poden presentar treballs fins al 17 de setembre. A través del web del certamen o les plataformes Film Freeway i FestHome.