Reportatge
Andorrans en dies convulsos
Alguns es manifesten públicament –signant manifestos o expressant-se a les xarxes socials–, d’altres, no; però els temps convulsos que viu Catalunya estan al dia a dia dels artistes andorrans que –molts amb fortes arrels catalanes– treballen frontera enfora.
Marc Cartes, Roger Casamajor i Isak Férriz, probablement els tres rostres de la pantalla més coneguts que ha donat el país, van estampar les seves signatures al manifest Decidim Cultura, juntament amb les de tres mil professionals del sector cultural que aposten pel dret a votar diumenge vinent: perquè la cultura, diu la declaració, “sigui el nervi i la sang de la República, ens proposem participar en el referèndum del pròxim u d’octubre i convidem tota la gent que respecta i s’estima la cultura a votar”.
No han estat pocs els polítics que “han volgut fer-se fotos amb mi”, explica Cartes, i sempre s’ha negat que ningú obtingui un ús partidista de la seva popularitat; “però ara vivim un moment extrem, i com a ciutadans estem obligats a sumar-nos a un dels costats”, argumenta, per explicar què el va portar a manifestar-se públicament. “Hem de fer que es visualitzi que no són sols quatre polítics els que demanen un canvi.” Un desig de canvi, prossegueix, que a Catalunya s’ha materialitzat en el procés sobiranista com a Madrid en el 15-M.
Personalment, reconeix, ho viu “amb il·lusió, perquè veiem que estem formant part de la història”. D’altra banda, matisa, també sent “molta tristor perquè sento certs càntics a les manifestacions i veig que en 40 anys no s’ha evolucionat”.
Com els Cartes, també els Claret endinsen les arrels a Catalunya, a banda de la forta vinculació, personal, familiar i professional, que segueixen mantenint. Gerard Claret és actiu a les xarxes deixant percebre com li preocupa el tema. “Jo soc andorrà i em preocupa el que passi al meu país, però puc dir que s’ha de pensar que es respecti la democràcia; els drets de les majories, de les minories i de tothom”, apunta inicialment. “Respectar els drets democràtics és el mínim, després ja discutirem què és possible o no”, insisteix, però “pel bé de tots els ciutadans espero que es pugui arribar a un punt positiu, que ara mateix desconec quin serà, com molta altra gent”.
També a les xarxes s’ha manifestat Ester Nadal, amb missatges a vegades curts però precisos i contundents: “No és sedició, és decisió. Que col·loquin bé les lletres”, va apuntar fa pocs dies.
“A l’expectativa de què passarà”, així viu aquests dies Maria Lanau. “Crec que s’han fet coses molt mal fetes d’una banda i de l’altra i tot plegat no beneficiarà ningú.” L’actriu, que s’explica com una dona d’esquerres i deixa entreveure que no veuria pas amb mals ulls aquesta via federal per sortir de l’atzucac, insisteix que “el senyor Rajoy, que ja no veia abans amb bons ulls, ara trobo que ho està fent tot malament”. I així, puntualitza, “entenc que la gent de Catalunya està escaldada, però com també ho està la d’Andalusia”. Però dins de les coses mal portades, es troba especialment “emprenyada amb el fet que a la gent no se la deixi ni la llibertat de dir sí o no; estic per la independència? No sé que dir, en realitat jo prefereixo que no hi hagi fronteres”, conclou.
des de madrid
Una altra actriu, la laurediana Meritxell Duró, contempla aquests mesos les coses des de la distància. Geogràfica: justament és a Madrid des del mes d’agost, preparant una nova producció. “Si he de ser franca, aquí no es nota gens, potser perquè estic pràcticament tot el dia tancada al teatre, assajant, però ni pel carrer veig que hi hagi reacció.” A la companyia on s’ha enrolat hi ha gent d’arreu: catalans, bascos, gent de Navarra o d’Alacant, diu, una vintena de persones, “i el que tots compartim és la idea que la democràcia significa poder expressar-se i que prohibir-ho és antidemocràtic”. Personalment, ho qualifica com a “aberrant”.