recerca
Il·luminar les ombres de la història
El nou Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEHiP) estableix les línies de treball, convoca beques i negocia l’accés als investigadors a arxius privats
Il·luminar les ombres de la història
La baixa edat mitjana a Andorra, fins i tot el món dels pariatges però tractat amb les noves eines i visions de la historiografia. Els buits de coneixement sobre la història del país no són pocs i el nou Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEiP), nova branca de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), es posa en marxa per aconseguir “il·luminar aquestes zones en ombra”, explica Jordi Guillamet, director de l’IEA. Amb una allau de feina que, de moment, recau sobre les espatlles del coordinador del nou centre, Albert Villaró: es convoquen dues beques, adreçades a universitaris; es negocia amb arxius familiars perquè els investigadors hi puguin accedir; es prepara una sèrie d’espais televisius i es comença a preparar el ja no gaire llunyà 600 aniversari del Consell de la Terra, el 2019.
Per començar, hi ha la convocatòria de les beques que porten el nom de Manel Mas i Pere Canturri, ambdues dotades amb 4.000 euros i centrades en temàtica relacionada amb les ciències polítiques la primera i purament amb la història la segona. Hi poden accedir estudiants universitaris amb matrícula activa o recentment titulats, que tenen fins al proper dia 27 d’octubre per presentar els projectes. Són beques que no es trepitgen amb altres ajuts i premis existents precisament perquè “pretenen atansar els estudiants a la recerca”, va indicar Villaró.
El mateix centre pot orientar o suggerir als universitaris quins àmbits serien interessants per a la recerca. De moment, Villaró ha fet un “repàs exhaustiu” de tot el que s’ha publicat fins al moment i li han sortit unes nou-centes referències. Una de les àrees d’estudi en què el CEHiP vol incidir és la relacionada amb el Consell General –amb què el centre col·laborarà– i l’activitat parlamentària. Aspectes com el sistema electoral i el de recompte de vots, va proposar Guillamet: “Seria una àrea d’estudi perquè algun cop hi ha hagut malestar entre els grups minoritaris; la gent quan perd considera que el sistema és injust, i pot ser que sí, que ho sigui una mica”.
Amb el Consell, precisament, comença el CEHiP a posar fil a l’agulla de la commemoració de la creació del Consell de la Terra, el 1419, una “efemèride d’Estat”, va recalcar Guillamet, i que suposa “un moment molt escaient per fer una reflexió sobre el passat i el present d’Andorra”. A banda, hi va afegir, també s’està començant a muntar un congrés d’història parlamentària. El Consell, va indicar el director de l’IEA, “és el nostre aliat, a l’hora de suggerir temàtiques d’estudi i també en qüestions de finançament”.
Càpsules televisives
En el vessant de difusió de la història, el centre té previst produir una sèrie de càpsules televisives que s’emetrien per Andorra Televisió (i potser en el futur serien convertides en un documental). 53 capítols per recórrer l’esdevenir del país, guionitzades per Villaró, que ja ha acabat pràcticament amb aquesta part del treball, que finançaran una entitat privada i el ministeri de Cultura. Ara han de buscar la productora que s’encarregarà del rodatge, ja des de principis de l’any vinent.
“El CEHiP ha començat amb ganes i amb volum de feina”, va resumir Guillamet, qui també va fer pública la composició del consell científic amb què comptarà el centre. Estarà presidit per Joan Busqueta, professor de la Universitat de Lleida; Roland Viader, un dels màxims experts sobre l’Andorra medieval; Olivier Codina, doctor en història moderna; Susanna Vela, directora de l’Arxiu Nacional; i els professors Josep Maria Solé Sabaté i Albert Batlle, de la UAB i la UOC.