Reportatge
Idees, arròs i un llibre viatger
Albert Daina va muntar fa vint anys una empresa a Andorra –neteja– que s’ha convertit en origen d’una xarxa de franquícies. L’experiència l’ha plasmat en un llibre, ‘¿Por qué a unos les sale mejor la paella que a otros?’, i l’ha enviat a recórrer món.
Idees, arròs i un llibre viatger
Daina va trobar un dia la fórmula per elaborar un lleixiu que no fa olor de lleixiu. Es va fregar les mans: es faria d’or. Doncs ni de bon tros, ningú no el volia i les senyores de la neteja, molt menys. Per què? Doncs perquè com que no deixava cap rastre odorífer tampoc no es notava que allà algú havia estat treballant. És un dels casos personals, un fracàs “colossal”, que explica al llibre, un volum que intenta, en un llenguatge directe i entenedor, explicar per què algunes idees empresarials tenen èxit i d’altres no. És a dir, per què fent servir els mateixos ingredients i estris algunes paelles estan molt bones i d’altres amb prou feina es poden empassar: el factor humà, diu.
Daina s’ha sumat a l’onada de llibres de coaching que des de fa no gaire temps s’estan escrivint al país –Susanna Ginestà, Omar el-Bachiri o Marcos Roma l’han precedit recentment–. “Deu ser perquè aquí, a Andorra, vivim en un àmbit social petitet però hi ha molta diversitat, també de negocis, i un target molt heterogeni”, argumenta l’empresari i ara escriptor, a banda que “amb l’obertura econòmica hi ha empreses de coaching que es venen a instal·lar per prestar assessorament des d’aquí”.
Daina –home hiperactiu que, per exemple, està darrere de la molt visitada web Andorra Antiga– va decidir recollir les seves experiències empresarials, les mateixes que exposa als nous franquiciats quan s’afegeixen a la xarxa, i ensenyar als lectors algunes claus interessants si volen desenvolupar una idea i convertir-la en negoci. I a ell com li ha anat convertir-se en escriptor? “És com peregrinar al desert, perquè no saps si a algú el motivarà”, reconeix. Tot i que s’hi va llançar de cap, perquè el volum és una autoedició que, a banda, comercialitza ell mateix. Aquests dos extrems són, insisteix, prova “d’un acte de fe”.
És clar que és home d’actes de fe continuats: als probablement sorpresos lectors en assabentar-se’n els explica que ell tenia el còmode futur assegurat de l’estatus funcionarial quan es va posar la manta al cap per emprendre una aventura empresarial. “Però m’avorria.” El cas és que a casa seva, lògicament, quasi genera un cisma familiar.
Però l’aventura de l’empresa va créixer i com a escriptor i editor tampoc no li està anant del tot malament: en poc temps ha despatxat 340 exemplars. Quantitat a tenir en compte en un mercat editorial esquifit com l’andorrà. És clar que el seu públic objectiu va més enllà de les fronteres del país: ha rebut comandes des de països de l’Amèrica Llatina (allà també hi té alguns franquiciats) i des de punts tan insòlits com Nova Zelanda.
I veient que des de tan lluny li arribaven les peticions, se li va acudir: per què no demanar als lectors que fotografiessin el llibre allà on fossin i el pengessin al perfil d’Instagram @tienesunaidea. Des de principi de l’estiu ja ha aconseguit quasi un centenar i mig de respostes, des dels llocs més inesperats: de Lisboa a Tòquio, de Roma a Hong Kong. Cosa que no deixa de sorprendre’l: “Em meravella que la gent arrossegui el llibre allà on va, em resulta molt curiós.”
A banda, satisfet si ha donat un cop de mà a algú: “Hi ha qui m’escriu per dir-me que tampoc no ha tingut oportunitat d’estudiar i que, en veure que jo me n’he sortit, potser també ho aconseguirà.”