Equipaments
Encamp aportarà el terreny i diners per al futur Museu de l'Automòbil
El comú cedirà una parcel·la situada davant de l’edifici de la corporació, de més de 1.000 metres de superfície, per a un bastiment multifuncional
Encamp donarà de baixa uns 300 veïns en situació irregular
Just davant de la casa comuna d'Encamp o pràcticament, en una parcel·la de propietat comunal i on avui se situa una placeta (i abans, les pistes de petanca), és l’emplaçament considerat pel Govern com a idoni per aixecar l’edifici que albergui el Museu de l’Automòbil. Una zona amb més de mil metres de superfície, prou gran per acollir un bastiment polifuncional, segons va explicar el cònsol major d’Encamp, Jordi Torres. Un projecte al qual el comú aportarà el terreny però també una part del finançament. El cost, però, el determinarà el projecte tècnic, que es redactarà durant l’any vinent. Si tot va com està previst, estima Torres, l’obra podria començar el 2019.
L’equipament –un dels més visitats de la xarxa museística estatal– a Encamp “ens l’hem fet nostre”, assegura el cònsol, i per això “fem els possibles perquè no marxi” de la parròquia. Tot i que fa temps que s’ha fet palesa la necessitat de buscar una nova casa per allotjar un fons “excepcional” però que es mostra en un espai “atapeït” i que la desllueix, explica des de l’Associació de Vehicles Antics Lluís de Juan. Una col·lecció que, detalla, té peces tan úniques com un Soriano Pedroso, un cotxe de carreres “arcaic”, construït pels volts del 1900: només n’hi ha dos de catalogats al món, un dels quals a Andorra. O una moto Majestic amb només cinc unitats al món. O “peces Jaguar molt apreciades pels aficionats”.
Part del fons és propietat de l’Estat. Amb vehicles adquirits o que ja eren propietat d’estaments oficials i s’han fet clàssics: automòbils de protocol de Govern o del servei de duanes, per exemple. D’altres han arribat mitjançant cessions. De Juan explica que ell mateix ha fet cessió testamentària dels sis cotxes clàssics que posseeix.”És una qüestió sentimental, ja que tot el que tinc ho dec a Andorra, és just tornar-li alguna cosa”, argumenta. En altres casos els propietaris cedeixen les peces al museu per a l’exhibició, amb el dret d’utilitzar-les quan així ho desitgen.
Que l’equipament disposi d’un espai “més digne” afavoriria, considera De Juan, “donar vida al museu”, més enllà de l’exhibició de la col·lecció permanent. I amb l’exemple d’altres museus d’arreu al cap, proposa imitar aquells on els vehicles es contextualitzen amb decorats de l’època. I, sobretot, amb activitats adreçades a “la canalla, que són els millors clients”, que “al·lucinen” en entrar en aquest espai dedicat “a un invent que va revolucionar el món”.
A una col·lecció, doncs, excepcional, cal buscar-li una ubicació més idònia que l’actual. I de pas, de propietat, per evitar el lloguer que abona el Govern. El projecte és ben vist des de la corporació encampadana, per a un equipament que “funciona molt bé però llueix poc”. La implicació del comú s’haurà de plasmar en un conveni amb el Govern, que establirà en quins termes participa cada part, “si el comú fa cessió del terreny o és una participació conjunta”, manifesta Torres. En tot cas, és un projecte que haurà d’enllestir tant el futur executiu com el futur equip de govern comunal, puntualitza el cònsol major. Per tant, “nosaltres el que hem de fer és deixar les bases establertes perquè en el futur tingui sortida”.
La parcel·la escollida pel Govern també exigirà fer una “reconfiguració” de la zona del davant del comú, des del pàrquing comunal cap avall, “però hi ha prou marge”. I és cert que se situarà just davant de la casa comuna, “però els entorns de protecció del Rosaleda ja marquen que no pot ser un bastiment de molta alçada”.
El projecte compta –si més no, inicialment– amb la felicitació de la minoria socialdemòcrata al comú, segons el conseller Joan Sans, per qui “el comú s’hauria d’implicar, com a mínim per fer la cessió de terreny, si el projecte museístic és bo”.