Reportatge
Ermengol i la 'postveritat'?
Carles Gascón i Oliver Vergés, amb la paciència i tossuderia infinita de l’historiador, han posat sobre la taula una falsificació de la història: l’acta de consagració de la catedral de Santa Maria, com ja era sospita general, no és del 819 sinó un parell de segles posterior.
Ermengol i la 'postveritat'?
Dels centenars de pergamins medievals custodiats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’acta de consagració de la catedral és un dels més cèlebres –i polèmics– en el món acadèmic, resa la nota introductòria a la conferència en què aquest vespre, a les vuit, a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Vergés i Gascón faran públics els resultats de la seva recerca. El pergamí figura datat a l’any sisè del regnat de l’emperador Lluís el Pietós, és a dir, el 819. Però els historiadors ja fa temps que l’agafaven amb cautela, amb sospites bastant clares que la data era fictícia, i molts investigadors, entre els quals Cebrià Baraut, van proposar diferents hipòtesis. La que avui es presenta situa l’elaboració del document entre els anys 1016 i 1024, és a dir, en temps del bisbe Ermengol. Una falsificació en tota regla duta a terme pel prelat.
El document va estar fet “amb intenció d’enganyar”, sosté Vergés. I per què el bisbe Ermengol es va empescar tal mentida? “Bé, això només ens ho podria respondre el mateix bisbe, però entre les opcions que tenim és que va adaptar la veritat als interessos del moment.” El bisbe Ermengol, recorda l’historiador, és reconegut per “haver fet molt per l’església d’Urgell, cosa que és certa, així que segurament ho va fer per defensar el patrimoni de l’església”. Un precursor de la postveritat dels nostres temps? “No sé si diria tant, però al llarg del segle XI la reforma gregoriana vol separar les qüestions laiques de les eclesiàstiques i el bisbe el que fa és avançar-se al procés, és un avançat al seu temps”.
287 parròquies del Pirineu
L’acta recull, més enllà de la part commemorativa de la consagració del temple, una àmplia dotalia, és a dir, la relació de béns dotats per al seu manteniment, i amb ells, els noms de les 287 parròquies del Pirineu català (incloses les andorranes, per descomptat). Per això se la considera “la carta geogràfica més antiga del Pirineu”, recorda Vergés. I és en aquesta relació d’esglésies que els historiadors han trobat els arguments per a la seva hipòtesi.
Per establir la datació que, consideren, seria la correcta –falta que la comunitat acadèmica l’avali i se l’apropiï–, Gascón i Vergés han dut a terme una llarga i laboriosa tasca per resseguir totes les mencions que apareixen d’esglésies i parròquies del territori del bisbat a tota la documentació que es conserva a l’Arxiu Capitular referent al període. Amb cura “perquè la simple menció d’una compravenda serveix per datar el moment en què els límits del bisbat d’Urgell van arribar a una determinada zona”.
Després d’examinar tot aquest paperam van trobar la pista que delata la falsificació: una de les esglésies que figuren al pergamí, la de la Cornellana, a la Vall de la Vansa, no va passar a formar part dels béns del bisbat fins al 1016.
Un judici a Pons
La forquilla temporal en què es va fer la falsificació se situa, doncs, entre aquest 1016 i el 1024. La segona data l’estableixen perquè va ser el primer cop que apareix esmentada l’acta mateixa en un altre document, concretament en un judici celebrat a Pons.
De retruc, la descoberta dels dos historiadors alturgellencs posa en qüestió en quin moment les esglésies pirinenques –si més no algunes d’elles– van quedar sota control episcopal. Incloses les andorranes, la majoria de les quals ja figuren en la dotalia. No la seva creació, puntualitza Vergés, “que en el cas de les andorranes ja figuren en documents del segle X”. El que és més important és que l’acta de consagració de la catedral, “ara que sabem que és del segle XI, deixa de ser la més antiga que parla de totes les esglésies”, destaca Vergés. Així que si “sovint havia servit com a primera referència documental d’un poble”, ara queda al descobert que és una dada que s’haurà de revisar. “Si la comunitat d’historiadors accepta la hipòtesi, ara tenim molta feina per fer.”