Els records andorrans de Trueba

ra el 1971 i un Trueba adolescent recalava al Principat per topar immediatament amb una botigueta de venda de licors a l’engròs –ara no podria precisar-ne l’indret– atesa per un d’aquells nois que fugien d’Espanya per no haver de fer el servei militar. El va convidar a beure i el futur director de cinema va agafar una borratxera que va fer que de la següent part de l’estada no li n’hagi quedat memòria. Més enllà de l’antològica ressaca, que rememorava ahir davant el públic (nombrós: la sala quasi plena) aplegat per seguir la projecció del film d’animació que va cosignar amb Javier Mariscal.

El Festival de jazz d’Escaldes el va atreure en alguna altra ocasió, va recordar també, en la presentació d’un film que parla –entre altres coses– de música. I tot i no ser una pel·lícula basada en la vida de Bebo Valdés, va insistir, sí que és “una pel·lícula inspirada per ell” i que no hauria estat possible de no haver-lo conegut i de no haver-se lligat entre ells llaços d’amistat. Amb el cubà i amb Mariscal, que ja havien col·laborat però volien “hacer algo gordo”. Entre altres coses, van aconseguir una nominació als Oscar.

El realitzador, que ja abans havia estat guardonat per l’Acadèmia del cinema nord-americana amb un Oscar per Belle Époque, va explicar que per a ell fer una pel·lícula és “una obra d’amistat i amor al públic”. També, va assegurar, “és com llançar una ampolla al mar i esperar a veure a qui arriba i confiar que la gaudirà”.

La visita de Trueba va coincidir en aquest dia políticament complicat, però el director de cinema, que abans de comparèixer als cines d’Illa Carlemany va parlar amb la premsa, va rebutjar fer-ne cap comentari. Presumiblement escaldat pel boicot de què va ser víctima La reina de España després que en recollir el Premi Nacional de Cinematografia manifestés que no s’ha sentit espanyol “ni cinc minuts” a la vida. Unes paraules que malgrat tots els matisos i explicacions que va oferir li van reportar una dura campanya en contra. Així que ahir es va limitar a dir que la situació política actual entre Catalunya i Espanya li recorda una de les pintures negres de Goya: Duelo a garrotazos. Per la resta, va insistir, “no m’interessa” i “no m’inspira res més que horror, no hi ha res de poètic, artístic ni harmoniós”.

El cicle de cinema continuarà el dia 17, amb Donkey Xote, de José Pozo, i Truman, de Cesc Gay.