Reportatge
Persefone, una “barbaritat”
Atlanta i Barcelona, on se celebren dos dels festivals més importants de música progressiva, són les properes cites dels Persefone, que segueixen expandint-se per diferents continents. Des d’Andorra i passet a passet en el que ja es converteix en “una barbaritat”.
Persefone, una “barbaritat”
Han estat programats en dos dels festivals de música progressiva més importants del món, el ProgPower que se celebra a la ciutat nord-americana, i el barceloní BProg My Friend, que té com a escenari el Poble Espanyol. Estan que toquen el cel, perquè, explica Miguel Espinosa des de la banda, “ambdues són trobades que acullen cada any un nombre molt limitat de bandes, no més de 25, i és un honor formar-ne part”, una selecció que “deixa entreveure el clar creixement que Persefone està assolint”. Dos festivals punters, doncs, “i només que en caigui un altre, cosa que és molt probable, tot això serà una barbaritat”, es congratula el guitarrista.
Això ho explica després de desgranar les cites marcades al seu calendari i que no es queden en aquestes dues. Les més properes els esperen el 3 i 4 de novembre, quan tocaran per segona vegada al Japó: faran dos concerts a Nagoya i Tòquio, acompanyats per una banda italiana, Dark Lunacy.
Els andorrans ja van protagonitzar l’estiu passat una llarga gira europea en què van fer un important pas endavant: ser-ne caps de cartell. Una gira que confien que es tornarà a tancar de cara a l’estiu de l’any vinent, en una segona passada europea per seguir defensant l’últim disc, Aathma. De moment, han anat deixant empremta en cites com el TechFest d’Anglaterra, el Metaldays a Eslovènia, el Serbus Transiylvania Fest i el GroFest a la localitat francesa de Billère, a prop de Pau.
Espinosa recorda que, no obstant això, segueix sent un estil minoritari. “Així que parlar de números no és gaire interessant, no sembla impressionant dir que a París vam aconseguir ficar dues-centes persones en una sala.” Amb tot, les xifres s’han de llegir en aquest marc d’una música que no és precisament pop/rock comercial i per a una banda modesta que no té darrere una multinacional i una inflada inversió en promoció. Cosa que tampoc no esperen. “Això del superproductor que vol descobrir nous talents per llançar-los massivament és cosa dels vuitanta i noranta”, així que “la nostra idea és créixer com a músics i com a banda tant com puguem”.
I concert a Andorra? Per això encara hem d’esperar. Però prometen que arribarà i que serà “gran”.