reportatge
El festival Narciso Yepes recorda el mestre
“Narciso Yepes és per a la guitarra clàssica un punt d’inflexió.” El també guitarrista Javier Somoza va defensar anit sobre l’escenari de l’Auditori Nacional el ‘Concierto de Aranjuez’, peça emblemàtica del cèlebre intèrpret en el vintè aniversari de la seva desaparició.
El festival Narciso Yepes recorda el mestre
El públic s’hi va bolcar. Si no en quantitat –alguna butaca buida va quedar– sí en l’emoció amb què ahir escoltava des del pati de butaques un repertori triat per recordar Narciso Yepes i interpretat per l’ONCA i Somoza, sota la batuta del fill del guitarrista, Ignacio Yepes, quasi un habitual de l’escenari ordinenc i d’aquest festival que va apadrinar el pare i que ara porta el seu nom, organitzat pel comú d’Ordino i la Fundació Crèdit Andorrà.
L’obra de Joaquin Rodrigo va protagonitzar la primera part del concert. Una partitura on, recordava Somoza en la roda de premsa prèvia al concert, el mestre Yepes va sentar les bases de “com enfrontar-se” a un tipus de repertori que aleshores escrivien uns compositors que anaven molt per davant dels intèrprets del moment. Abans que arribés un aleshores jove Narciso Yepes “no hi havia guitarristes capaços d’enfrontar-s’hi”. Somoza, deixeble d’un altre dels grans, Gerardo Arriaga, va beure de les propostes dels dos mestres i anit va defensar la peça aprofitant tot aquest bagatge i amb les sinergies creades ja des dels assaigs –va reconèixer– amb l’orquestra nacional.
Emotiva primera part, doncs, amb aquesta obra que Yepes va “inundar les sales de concert del món” després d’estrenar-la ara fa setanta anys, va recordar el director d’orquestra i fill de l’homenatjat. I per a la segona, Fèlix Mendelssohn, amb la Simfonia núm. 4 en La major, op. 90, també coneguda com a Italiana. Una obra “que desborda alegria, frescor, llum mediterrània”, tal com la va presentar el director. El compositor, va recordar, la va escriure després d’un viatge per la península itàlica i en ella s’hi reflecteix la “brillantor” dels llocs, en una música que “convida a tancar els ulls i imaginar una processó a Nàpols o les costes” que l’autor va recórrer en aquell viatge.
Cloenda de la 35a edició
El d’anit era el penúltim dels concerts d’aquesta trenta-cinquena edició del festival. Gerard Claret, director artístic de l’ONCA i del certamen, es va mostrar molt satisfet de “l’altíssim nivell” del cartell que programa des dels inicis i de “com hem sabut defensar” la proposta fins a convertir-la en una cita de prestigi, va insistir.
El Trio Desconcierto posa avui al migdia el punt final a l’edició, en l’escenari original del festival, l’església parroquial, lloc emblemàtic per al festival i que es manté any rere any. Novament la guitarra serà la protagonista, en un programa concebut com un recorregut per estils diferents de dansa sorgits en diferents cultures, des de balls folklòrics fins a danses urbanes. Una fusió cultural que exemplifiquen els intèrprets: el xilè Gian Carlo Scevola, l’argentí Simón Maisano i l’andorrà David Font.
El festival Narciso Yepes recorda el mestre