Reportatge
Les Àries de Mozart més conegudes, a l'Andorra Lírica
Habituats estem que els actes culturals es vegin contraprogramats entre si o coincideixin amb esdeveniments esportius de més tirada. Menys habitual és, com va passar-li anit a ‘Tutto Mozart’, que hagin de compartir l’interès de l’audiència amb un moment històric.
Les Àries de Mozart més conegudes, a l'Andorra lírica
Àries de Mozart, les més conegudes, “la crème de la crème” de les òperes de l’austríac, van desfilar per l’espectacle que, a l’auditori Claror, obria la tercera temporada Andorra Lírica. Mitja entrada en aquesta ocasió per seguir un muntatge modest però solvent, amb una escenografia que reproduïa amb escassos elements un saló del segle divuit com els que trepitjava el geni salzburguès mentre exercia com a enfant terrible de la música del seu temps. Vestuari i enginyoses perruques –caram, el que devien pesar el de la soprano i la mezzo, Jonaina Salvador i Inès Moraleda–, que ajudaven a posar un punt de divertimento tan del gust de l’època a tot plegat. Amb petita orquestra sobre les taules, dirigides per Daniel Casanova, un habitual ja d’aquestes temporades.
La clemenza di Tito –obertura i primera ària, Parto, parto– servia per arrencar un recital on els intèrprets van anar desfilant per La flauta màgica, Cosí fan tutte, Don Giovanni, per sortir-se’n amb destresa desigual: a Pablo Garcia, el tenor, el va superar el repte en molts moments; Jorge Tello (baríton) va ser el més brillant de la nit. Però el moment àlgid de la nit no era allà, a l’escenari lauredià, sinó quilòmetres cap al sud, amb l’anunciada compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Nou en punt. Algú no ho pot evitar i, proveït d’smartphone i cascos, intenta seguir el que passa als dos escenaris: Guillem Forné sobre l’escenari, intentant defensar allò de Madamina, il catalogo è questo, mentre allà a baix l’altre entonava allò de “si l’Estat perpetra el seu propòsit liquidador (...)”; i mentre Forné exhibia les peces del catàleg acolorides amb diferents banderes –andorrana la primera, espanyola la del final–, Puigdemont emetia missatges a la ciutat i al món en castellà i anglès.
Papageno canta en català
Redirigida la plena atenció per a l’escenari, l’espectacle marxa sense entrebancs, fins a un divertit final de la primera part: Pa pa pa papageno i papagena, interpretat per Salvador (soprano) i Forné (baix baríton), en una traducció en català: “pardalet meu, que feliços que serem”. I segona part en la mateixa línia, molt centrada en Cosí fan tutte. Probablement perquè a la impulsora d’Andorra Lírica li va quedar pendent de la passada temporada poder-la veure muntada. La traca final, és a dir, el bis, Là ci darem la mano (Don Giovanni). Final en positiu, malgrat la petita recança de l’absència de La reina de la noche.
L’espectacle té avui una segona funció, a les sis de la tarda. També amb unes previsions de fer mitja entrada. Andorra Lírica es va decidir per mantenir els dos dies, va explicar aquesta setmana Salvador, per donar més opcions al públic familiar que vol atreure.
Les Àries de Mozart més conegudes, a l'Andorra lírica