reportatge
Fer art amb una espremedora
Ahmed Keshta, artista egipci llargament i profunda assentat al país, acaba de completar un periple profitós, artísticament parlant, que l’ha portat de la seva terra de naixement a Londres, en un camí sembrat de projectes fets i d’altres que s’albiren no gaire lluny.
Fer art amb una espremedora
la vora del Mar Roig s’assenta la localitat de Soma Bay, lloc que intenta recuperar l’embranzida turística. En aquella platja és on Keshta, cridat per l’empresa Peacock for Art, ha plantat un bosc artístic. Purple Rain, que així és com l’ha batejat, és un projecte realitzat a partir de materials reciclats: els suports de fusta ja en desús de parasols i CD; amb ells ha creat una instal·lació d’uns dos-cents metres quadrats que pot créixer il·limitadament, perquè els drets del procés de manufactura els ha cedit. En arribar per iniciar el treball, per cert, va causar estranyesa, riu en recordar-ho: “em miraven amb cara d’on va aquest home, amb una espremedora de taronges i una fogona de gas?” Són els estris necessaris per convertir els CD en les flors que s’han d’enfilar pels troncs disseminats per la platja. El morat predomina –d’aquí el títol, res a veure amb l’emblemàtica cançó de Prince–. Per diverses raons, entre les quals que és la suma del blau i el rosa, el masculí i el femení, si més no segons els estereotips més trillats. També perquè en un cd d’aquest color pot arribar una desagradable notícia. La construcció segueix les tècniques tradicionals al seu país i els peculiars arbres estan curosament dissenyats per oferir la mínima resistència als fortíssims vents que bufen a la zona.
Per què el cd, un objecte que ja ha servit a Keshta com matèria primera? Els cd, diu l’artista, són una mica “com la nostra memòria, plena d’imatges, de sons, amb carpetes ocultes i virus” en forma de mals records que val la pena exorcitzar: convertir-los en flors és la manera que l’egipci ha trobat.
Per què arbres? També són una forma a la qual Keshta recorre habitualment a les seves instal·lacions. Els percep com un símbol de la cultura: ha de créixer i expandir-se, però cal que tingui unes arrels ben plantades.
Del Mar Roig el creador va agafar el vol cap a Londres, on havia de participar en una fira d’art africà a la Sommerset House Art Gallery, que va tancar les portes el passat dia 9. Aquí va presentar treballs realitzats amb un altre dels seus humils materials habituals: simples penja-robes On és l’artista? On és l’obra?, es preguntaven els responsables del muntatge. Perquè l’obra de Keshta no requereix complicada logística de transport: simples paquets de penja-robes empaquetats com tothom les troba al supermercat. Muntats a posteriori seguint un patró matemàtic que expandeix la instal·lació fins a l’infinit, si cal. Va sorprendre la concurrència. “El públic passava per la meva sala, mirava l’obra i després, quan sentia la paraula penja-robes havia de tornar enrere per fixar-se bé que, efectivament, la base de tot eren els penja-robes”, riu l’artista, encantat amb aquesta mena de broma seva.
Nous materials
I entre les tècniques i materials que ja li són habituals, alguna proposta nova: un cor de cristall –un múscul de bombejar sang i les seves artèries–. També amb capacitat per a l’engany: no es tracta de vidre bufat, sinó de reaprofitar trossets de gots i altres objectes, trencats i enganxats amb una pistola de cera. El material, nou per a ell, li encanta: és resistent i suporta molt la pressió, però a l’hora molt fràgil. “Com una dona”, precisa.
Aquestes anades i vingudes li han reportat perspectives de futur: galeries dels Estats Units i Londres s’han interessat pel seu treball; també des d’una biennal a Marràqueix i una col·lecció privada a Dubai.
Fer art amb una espremedora