reportatge
3.000 (i una) balades per a Adeline
Richard Clayderman es va fer famós allà pels anys setanta amb ‘Ballade pour Adeline’, un tema per a piano que Paul de Senneville va compondre per a la seva filla. Des d’aleshores Clayderman calcula haver-la tocat 3.000 vegades. La 3.001 serà avui a Escaldes.
3.000 (i una) balades per a Adeline
Clayderman trepitja sòl andorrà per primer cop després de quatre dècades de carrera. Ho explicava ahir, just en posar peu a terra després del viatge des de Tolosa per comparèixer en roda de premsa i començar a assajar per al concert que oferirà aquesta nit, a les deu al Prat del Roure escaldenc. L’organitza l’empresa Gatzara Espectacles, dirigida per Gerard Pifarré, per celebrar els vint anys de funcionament de la companyia. Fins ahir al migdia s’havien despatxat 500 entrades, tres quartes parts de les localitats disponibles.
I després de comparèixer davant la premsa, assaig amb el conjunt que l’acompanyarà, creat ad hoc i integrat per professors i alumnes de les escoles de música del país. Músics que ja fa un parell setmanes que treballen les peces del repertori que interpretaran aquesta nit. La balada, per descomptat, com a reina absoluta d’un concert inclòs al Tour Romantique. Però també hi haurà molta música molt familiar per al públic, va prometre el pianista francès, sobretot per la banda cinematogràfica: temes escrits per Ennio Morricone i de pel·lícules de James Bond, Indiana Jones, Piratas del Caribe o la nissaga Star Wars. I per evitar el perill que cap espectador es perdi, una pantalla darrere els músics anirà acompanyant amb imatges cada interpretació. “Un concert de blockbusters que el públic coneix bé”, va insistir Clayderman.
Sobre el hit principal, la famosa balada, el francès va assegurar que l’ha interpretat “pot ser tres mil vegades, i cadascuna d’elles em fa plaer i és diferent: a vegades amb orquestra de cordes, a vegades tot sol, en cada moment es crea un ambient diferent”.
Una recompensa
La balada, va afegir-hi, ha emocionat gent d’arreu del món durant aquests quaranta anys, i des del principi “ha estat una bella recompensa per a mi”, amb l’èxit que immediatament va assolir i que, va recordar, li va obrir les portes d’una carrera que arriba fins avui i l’ha portat arreu del món. “Vaig tenir la sort d’arribar en el bon moment, sempre he intentat ser el més professional possible i continuo amb aquesta mentalitat”, va dir. Es plany de no haver estat un pianista diguem-ne més estàndard i dedicar-se a la clàssica? Aquest terreny “no és fàcil, els crítics són durs”, va ironitzar, per assegurar “jo també treballo dur” i ha rebut recompenses; la millor serà, però, “que sorgeixin nous Clayderman”.