Casa Vicens obrirà les portes a Gràcia el 16 de novembre

La restauració –signada per José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres i David Garcia– ha buscat “rehabilitar l’esplendor de l’edifici tal com el va pensar Gaudí”, va destacar Mercedes Mora, representant institucional de Casa Vicens. És una casa d’estiueig encarregada per l’industrial Manel Vicens i Montaner, corredor de canvi i borsa, i construïda entre el 1883 i el 1885. Pocs anys després, la seva vídua la venia a la família Jover –indians retornats–, que en créixer també van necessitar ampliar el bastiment i convertir-lo en habitatge plurifamiliar, una obra encomanada a Joan Baptista Serra de Martínez el 1925. En tot aquest temps, fins que el 2014 la va comprar l’entitat andorrana, va ser “una casa molt viscuda”, va recordar el director de l’equipament, Joan Abellà. Però “de forma respectuosa”, cosa que ha permès recuperar l’arquitectura de Gaudí “i fer un pas enrere en el temps”. Amb un projecte que, va insistir, “no és una casa-museu contemplativa, sinó que explicarà la llavor del modernisme, Gaudí abans de Gaudí”.

“Ha estat un projecte difícil”, va confessar Garcia, membre de l’equip d’arquitectes implicat en el projecte. Per començar, perquè tot el que hi havia a la casa, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, estava protegit. Algunes coses, així, es van haver de descatalogar, “perquè no tot era de Gaudí o Serra de Martínez”. Després, per desentranyar les dues arquitectures diferents i realitzar una “restauració fidedigna” amb aquell projecte primigeni del futur constructor de la Sagrada Família, una casa que va projectar cap a la natura que en aquelles darreries del segle XIX l’envoltaven –cosa que va desaparèixer amb el creixement urbanístic posterior, que també es va emportar per endavant el jardí original–.

Casa Vicens, va glossar Garcia, és el projecte d’un arquitecte jove, “on troba solucions que no són les que tindrà en la seva evolució posterior”, per això el seu interès per plasmar la natura es veu en “l’ornamentació, en la imatge”, i no en l’estructura mateixa, en la forma, com aconseguirà més endavant.

Recuperada a consciència l’obra de Gaudí –seguint rigorosament la documentació històrica i el projecte del 1883–, la intervenció ha eliminat cossos afegits el 1935 i el 1964 i ha dotat el bastiment de les dependències necessàries per al museu amb una obra neutra i contemporània, clarament delimitada de la petja gaudiniana.

Pedro González, conseller delegat de MoraBanc, va explicar que el projecte s’emmarca en una línia de “mecenatge sostenible” que busca rendibilitat, patrimonialització i “el benefici intangible d’obrir aquest edifici al barri, a la ciutat i al món”. Consideraria viables projectes similars a Andor­ra? El de Casa Vicens “és especial i hem posat el llistó molt alt”, però “si ho hem fet aquí, a Andorra també ho faríem”.