Rreportatge
Dansa i molta conya
Quatre amigues. Dones d’avui. Viuen en parella. Han tingut fills. I en parlen sense cap mena de rubor: fan acudits amb la mida del penis dels seus companys o expliquen com és el sexe després d’haver parit. Líquid Dansa prepara ‘Quin/a cony/a’.
Dansa i molta conya
om quatre dones que estem al millor moment de la vida, que ens trobem i parlem de les nostres coses, sense prejudicis, fent bromes verdes, amb quatre mil rombos”, diu Mònica Vega, que comparteix aquest quartet protagonista amb Verònica Pérez, Judith Villaró i Anna Frases. Són els mateixos personatges que fa quasi una dècada Sergi Vallès va crear per a Això té cony/a. Un espectacle, recorda Vega, que va tenir crítiques bones i regulars. “Però penso que ara estem molt més al dia”, confia, i que al públic li arribarà un espectacle que barreja les coreografies –sense ser un musical, adverteix– amb els moments d’humor i tot amanit amb molta sinceritat: les quatre dones parlen com parlen les dones quan se senten en confiança i entre amigues, “sense cap tabú, sense filtres”. Tot i que el text, de nou, és obra de Vallès.
“Crec que és un vodevil, una obra rocambolesca i surrealista”, proposa la impulsora de Líquid Dansa, companyia pionera en la seva disciplina al país i que funciona des del 2001.
Al repartiment s’hi afegeix un cos de dansa integrat per Pauline da Costa, Olga da Cunha, Desirée Abarca, Aina Pérez i Pere Vilarrubla, l’únic element masculí sobre l’escenari. Arraconat entre tanta dona? “I ara, què dius, però si el tio no para.”
El muntatge s’estrenarà en el marc de la Temporada de teatre a Andorra la Vella. Al Comunal, el proper dia 30 i amb una segona funció programada per al dia 1 de desembre. “És un espectacle fet aquí i per al públic de casa”, promet Vega. Que es mostra agraïda pel suport rebut: el fet que els programadors incorporin una companyia del país al cartell i els diners que van rebre en el marc de les subvencions culturals del Govern: uns 4.000 euros. “Entenem que són molts diners i sentim molta responsabilitat com a única companyia de dansa del país, sabem que són diners de tots i volem defensar cada espectacle que fem.” Amb la subvenció i el que ingressin de taquilla compten sufragar les despeses de la producció. “No ho fem per guanyar res perquè Líquid Dansa és una associació sense ànims de lucre, per fomentar l’interès per aquesta disciplina al país.”
I funciona? Déu n’hi do, assegura Vega, com ha crescut l’afició. Per part del públic, que cada cop se sent més atret per una oferta alternativa. També per part del jovent: des de l’escola que porta el nom de la companyia pràcticament cada any surt algun alumne que vol fer una formació professional. “I tenen sortida, potser més que un metge.”