reportatge
L'enigma de Soldeu continua
Continua el misteri al voltant del desconegut enterrat a l’antic cementiri de Soldeu: els registres de defuncions no aporten cap llum sobre la seva identitat. Si il·lumina, en canvi, altres històries tràgiques de gent que va perir a la muntanya durant el segle passat.
L'enigma de Soldeu continua
Descartat que un dels cossos exhumats per ReGiraRocs en l’excavació impulsada per l’historiador Claude Benet fos el de l’aviador nord-americà Charles B. Peacock –la fitxa dental no deixa massa lloc per a dubtes–, l’equip encapçalat per Gerard Remolins ha enllestit un dels passos de la recerca necessaris per identificar els ocupants de la fossa comuna del cementiri vell de Soldeu: repassar els registres civil i eclesiàstic de defuncions. I en una àmplia forquilla, que els ha fet endinsar-se en les anotacions fetes entre el 1937 i el 1942, dates presumibles per a la mort de l’individu, resulta que no hi ha cap nom, cap descripció, cap peripècia, que es pugui correspondre amb la d’un home d’entre 22 i 30 anys (segons les dades de les anàlisis antropològiques) mort a la muntanya.
Per què aquesta forquilla de dates? Ve marcada, explica Remolins, pels objectes que es van trobar amb el cos: una moneda encunyada el 1924 i que sols va ser de curs legal fins al 1941, o la jaqueta que vestia.
I per què no apareix cap coincidència? “Doncs això ens fa plantejar-nos més preguntes”, apunta l’arqueòleg que du a terme la recerca: si el capellà es va deixar alguna anotació per fer, cosa improbable; que hi hagués un error en l’informe antropològic, cosa tampoc imaginable perquè les restes estan molt ben conservades i els marcadors visibles; o que l’error estigués en la cronologia atribuïda a les restes d’un dels individus a partir dels objectes materials. “O potser ens hauríem de mirar altres registres de defuncions per buscar més candidats”, proposa.
De tots els registres, el que a l’investigador li crida l’atenció és el d’un ciutadà francès mort a la muntanya el gener del 1944 i procedent d’un poble dels voltants de Lió, Saint-Just-sur-Loire. Coincidiria l’edat amb la marcada per l’antropòloga i –això és una hipòtesi– podria ser algú que havia fugit quan els nazis van començar a reclutar per als camps de treball forçats. En trobar la inscripció, Remolins va intentar localitzar la tomba i no n’hi ha rastre. Un candidat per al cos anònim? Massa arriscat per ara.
El que sí que ha posat de manifest la breu recerca, paral·lelament, apunta l’investigador, és la quantitat de gent morta a la vall d’Incles entre el 1905 i el 1973 (el període que comprèn el llibre de defuncions), que supera amb escreix la desena. Els últims, quatre muntanyencs francesos morts el 1973. Valdria la pena, diu, fer un buidatge d’altres parròquies. Tot plegat, conclou, “es posa cada cop més interessant”.