Reportatge
El cine, un fruit encara verd
‘Fred’ o ‘Le Blizzard’ són projectes cinematogràfics que es van aixecant amb molt d’esforç i grans expectatives. Però el país no acompanya. Encara no creu en les possibilitats del cine com a font econòmica a explotar, pensen els joves realitzadors.
El cine, un fruit encara verd
lvaro Rodríguez Areny va aconseguir col·locar el seu primer curt, Llops, ni més ni menys que al Festival de Cinema de Sitges. Això per encapçalar la llista d’un centenar de festivals d’arreu pels quals ha fet un periple al llarg de tot un any. Ara arriba el moment de posar en marxa la segona producció, Le Blizzard, i recórrer a un Verkami per aconseguir finançament. Amb bona fortuna, perquè en vint dies ja va aconseguir els 3.000 euros demanats –mig centenar de mecenes, entre amics, família i uns quants simpatitzants espontanis i desconeguts– i encara té vint dies més per seguir sumant. El jove director, content. Tot i haver de recórrer a aquesta fórmula de finançament. I que el suport públic i no públic sigui tirant a esquifit i “no s’estiri tant la màniga com amb els esports”.
Agustí Franch va escriure Fred com a obra de teatre, se la van premiar a la Nit Literària, s’hi ha representat en diverses ocasions, fins i tot farà alguna representació a Manresa, i en un futur no gaire llunyà, si tot va bé, es convertirà en pel·lícula. En aquest cas, un projecte més ambiciós: el cost se situarà entre el milió i el milió i mig d’euros. En barems de la indústria, una quantitat minsa. En el seu cas, i com que hi ha una productora catalana involucrada, Films de l’Orient, fundada per Josep Maria Forn, optaran als ajuts de la Generalitat i a la convocatòria de Televisió de Catalunya per a les coproduccions.
Lluny encara
El rodatge de Fred es farà a Andorra, “el noranta per cent, per no dir el cent per cent”, explica Franch. Però el projecte s’ha d’aixecar frontera enfora. A Andorra “el suport financer és pràcticament impossible, a banda de petits ajuts”, així que, considera, que el país cregui en les potencialitats del cine com a indústria a desenvolupar, amb rèdits d’imatge turística i econòmics, “encara està lluny”. Tot i que, assegura buscant el costat positiu, “el ministeri de Cultura ha pres consciència i té ganes de tirar endavant”. El que no té és pressupost.
Franch i Rodríguez Areny sí que han aconseguit arreplegar la complicitat d’intèrprets de primera fila que fa que les potencialitats dels projectes “es multipliquin per mil”. La reusenca Aida Folch –Goya a la millor actriu per El artista y la modelo, de Fernando Trueba– ha acceptat sumar-se als dos projectes. “Es va mostrar superaccessible; de fet va ser superfàcil, només en llegir-se el guió, de seguida es va interessar pel projecte”, explica Franch, en un relat que coincideix amb el del director de Llops. Per a Fred, que es rodarà encara d’aquí a un any, també està prevista la intervenció de Sergi López, així com la de Roger Casamajor i Isak Férriz. Aquest últim, amb presència en els dos projectes. “Si Fred tira endavant no serà tan petita l’aventura”, diu l’actor. De fet, ja tenen compromesa la distribució a través de Filmax, cosa que facilita que el finançament aparegui.
Férriz argumenta que s’hi suma perquè les propostes són interessants, però també perquè té ben present com s’agraeix un cop de mà quan s’està començant. Fins i tot més endavant: el seu propi projecte, Pyrene, un altre rodatge que hauria de tenir el país com a escenari, roman ara per ara “en un calaix”. Per les dificultats de finançament i perquè està bolcat en la interpretació.
Si Férriz arracona la idea en espera de vents més propicis, Josep Pozo ha decidit finalment posar dempeus els seus projectes frontera enfora. “Contra els incentius fiscals que proposen les Canàries o Navarra és difícil lluitar”, admet. Així que el pròxim rodatge que es plantejava, Danger, un thriller per al qual volia l’edifici de Sud Ràdio com a escenari, se l’emportarà a altres latituds. “Aquí ja em diràs, ni hi ha subvencions ni ajuts, ni s’impliquen institucions com Feda o Andorra Turisme”. I enlloc, excepte a Hollywood, insisteix, la indústria depèn exclusivament dels productors.
NOUS ESTATUTS PER A L'ACADÈMIA
Aglutinar-se, organitzar-se. Aquesta és la via que propugna Pozo per aconseguir tirar el sector endavant. La idea d’una Acadèmia li ha portat maldecaps però continua convençut que finalment es materialitzarà. “Hem de treballar de manera organitzada i una Acadèmia, que no deixa de ser una associació, és la millor opció per organitzar-nos”, assegura. De moment, ha refet els estatuts i ha reconvertit l’entitat en una associació més professional que de caràcter cultural, com inicialment estava plantejada, explica. Un cop el ministeri d’Interior els aprovi, hi haurà eleccions a la junta.