Reportatge
Un premi en hores baixes?
La Nit Literària arriba a la 40a edició. Un moment tan bo com qualsevol altre per reflexionar –novament– sobre els premis literaris –el Fiter i Rossell, amb 10.000 euros de dotació encapçala la llista– i el retorn que tenen, o no, per a la societat.
Un premi en hores baixes?
Un llibre que s’exhibeix des de la pila de la llibreria amb una faixa revelant que ha estat mereixedor d’un premi ja té uns quants punts d’avantatge per atreure l’ull del lector. També si el premi és el Fiter i Rossell? “No té gaire tirada, la veritat”, admet la llibretera Pamela Méndez (Llibre Idees), tot i que, si més no, sí que serveix per allunyar el títol dels desafortunats que surten per la porta de la botiga en la mateixa quantitat que van entrar, sense que se’n despatxi ni un. Però de manera tan ínfima que “jo diria que per al nivell que té el premi no compensa”. Més sortida sol tenir el Carlemany. Probablement perquè aquest últim l’edita un segell potent, Columna, i es preocupa més de la promoció. També perquè sol ser lectura proposada a les escoles.
El Carlemany, remodelat fa uns anys i reconvertit en premi per al foment de la lectura, pretén que els joves que actuen com a jurat “assumeixin la responsabilitat de prescripció, que li donin el valor perquè altres joves el vulguin llegir”, defensa Inés Sánchez, cap de l’àrea de Lectura Pública del Govern, des d’on es convoca el guardó. Pel que fa al Fiter i Rossell, reconeix, “ha perdut pistonada”. El cartell de la Nit Literària no sempre ha tingut aquestes tonalitats grisoses. De fet, pel volum de premis que reparteix –prop dels 50.000 euros, entre patrocinadors públics i privats– “podria equiparar-se als Premis Octubre” que s’atorguen a València, però en canvi “passa molt desapercebut, no és que els premis estiguin mal donats però no surten d’aquí, s’han quedat en uns premis molt locals”, especialment durant els últims quinze anys, en què han anat “perdent valor”.
Raons? Potser, proposa, perquè en alguns casos la publicació de les obres es va limitar a quedar en mans dels bancs, que els editaven i distribuïen entre els clients. I Pagès, que assumeix el Fiter i Rossell, “no li dona vies de sortida, potser perquè espera que ho facin des de l’organització”. No és una afirmació, matisa, sinó una reflexió que proposa.
Reflexió que lliga amb les que es fan moltes veus: potser el Cercle de les Arts i de les Lletres, que organitza el cartell, hauria d’esforçar-se més en la promoció del premi. Potser, anant un pas més enllà, necessita una renovació generacional, que entri gent amb idees renovades i més energia per mobilitzar a la participació.
Els autors
Des del punt de vista dels escriptors, els premis són un al·licient important. Crematísticament parlant. Però no sols. “La veritat és que si el premi és sucós però en canvi l’obra queda als llimbs, crec que és millor obtenir menys diners però optar a un premi com el Josep Pla que et garanteix sortir a tot arreu”. És el que pensa Iñaki Rubio. El que busca l’autor, insisteix, és la repercussió, el reconeixement, la promoció i bona distribució de la seva novel·la. I pel que fa al Fiter i Rossell “és una llàstima, però si fa uns anys el veies a les llistes de llibres dels diaris catalans, per exemple, ara ja no el veus enlloc”. Així que “el repte és fer que el premi ressorgeixi, i recuperi el prestigi i la visibilitat”.
Coincideix amb el que pensa David Arrabal. Ell té experiència a endur-se premis com el Martí i Pol de poesia, i veure, tristament, “que cap editorial, del país ni de fora, no s’interessa per publicar-lo”. Tot i que, reconeix, “arribar a una editorial amb un premi sota el braç és una bona carta de presentació”.
En general, Arrabal defensa la fórmula dels premis com a incentiu per als escriptors. I més, matisa, de guardons “que es donen amb transparència, que no estan decidits d’avançat”. Hi posa la mà al foc entre altres raons, diu, perquè ell mateix ha format part de jurats.
Susanna Ginesta, des de la biblioteca comunal d’Encamp, que organitza el premi de literatura fantàstica i de terror (també es lliuren avui els guardons), recorda que, a banda dels premis més grans i sucosos, hi ha aquests altres, destinats a fomentar l’ús del català, de la lectura i de l’escriptura. “Desperten la il·lusió, motiven, i a les categories juvenils ajuden a atreure cap als llibres una franja d’edat que costa molt de motivar, en la qual la lectura entra en competència” amb moltes altres formes d’oci.