Reportatge
Prohibit no tocar
Miguel Ríos, el desaparegut Paco de Lucía o el pianista cec Ignasi Terraza van actuar com a models del fotògraf biscaí Juan Torre per a un experiment singular: unes fotografies que es poguessin tocar. El resultat, una mostra que es desplega al Museu del Tabac.
orre, fotògraf de professió, va veure el seu món trontollar amb la malaltia que, dia rere dia, li restava visió. “Era com si anessis abaixant la persiana a casa teva i quedant-te a les fosques”, explica. “Va ser un cop molt fort a la meva vida, que era la imatge.”
Aleshores va començar a plantejar-se com podria relacionar la seva disciplina amb les persones cegues, com podria introduir el sentit del tacte en la fotografia, dos àmbits tan aparentment impossibles de conciliar. Va experimentar amb mètodes d’impressió i es va decidir a llançar-se a provar fortuna, trucant a alguns músics ben coneguts. “I em vaig ben sorprendre de la seva capacitat de fe, per creure en el que jo els estava explicant.” Així es va trobar amb Luz Casal. Una estona abans de sortir a l’escenari i amb la cantant encara amb els efectes de la quimioteràpia perceptibles al rostre i al cabell i que, no obstant això, es va prestar a la imatge que Torre portava al cap. “Soc conscient que va ser un esforç per a ella.” Amb similar actitud es van prestar gent com Kepa Junquera, Luis Eduardo Aute, Miguel Ríos, Ainhoa Arteta o el lutier Pedro Martín. Tots i uns quants més, fins a un total de quaranta, van participar en l’experiment. Divuit d’aquests retrats conformen l’exposició Imatges per tocar que ahir va inaugurar el Museu del Tabac lauredià i que es podrà veure fins al 28 de gener. Els retrats estan impresos amb relleus –uns gruixos de tres mil·límetres aconseguits a força de superposar capes, executats als Estudis Durero– perquè a les qualitats visuals s’hi afegeixi la dimensió tàctil. I per què va pensar precisament en els músics per a la sèrie? “Doncs perquè volia fer aquest joc de sentits entre els músics que toquen un instrument i les imatges que són per ser tocades.”
La proposta pretén ser, més que una exposició a l’ús, “una experiència”, va dir la presidenta de la Fundació Julià Reig, Déborah Ribas, “una bona opció perquè puguem oferir quelcom de realment diferent” i que facilita “descobrir les dificultats dels que no hi veuen”.
El concepte contrari
Una exposició que funciona amb postulats contraris als habituals del món de l’art, “on sempre partim del prohibit tocar; al contrari, en aquesta exposició està prohibit no tocar”, va recordar Ester Fenoll, secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, sobre una proposta on la fundació ha sumat la col·laboració del Govern. La proposta, va dir, convida a fer “un exercici de reflexió”.
Prohibit no tocar