Reportatge
L'arrel basca d'Urgell
Xavier Planas, geòleg de professió, s’està dedicant a posar els punts sobre les is en matèria de toponímia des d’una perspectiva diferent de la dels lingüistes: sortir al terreny i veure què descriuen els noms. Ara està sobre la pista dels que acaben en ‘-ell’ i ‘-all’.
L'arrel basca d'Urgell
Planas encapçala l’equip autor de l’estudi Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana, becat amb l’ajut Lídia Armengol, un treball en el qual, per exemple, posava al descobert que a l’arrel del topònim Andorra hi ha referències a l’aigua provinents d’una llengua preromana, potser una avantpassada del basc. Ara, i novament acompanyat per l’historiador alturgellenc Carles Gascón, la cacera se centra en el conjunt –força important– de topònims que a la comarca veïna acaben en -ell: Argolell, Arcavell, Ansovell, Aravell, Solanell, Sassovell i el mateix Urgell, sense anar més lluny i només per citar-ne alguns exemples.
Fins ara, els filòlegs consideraven que era una resta de vell, del llatí vedere, que també hauria derivat en noms com Castellebre, fins i tot, i lluny d’aquí, Pontevedra, apunta Planas. “Però ja sospitàvem que hi havia d’haver alguna cosa més perquè, observant, veiem que no hi ha lògica.” La seva hipòtesi, apuntalada en l’observació del terreny, aposta per una derivació lligada al basc o alguna llengua preromana i que indiqui “per sota de”. L’equip de Planas lliga el sufix a les terminacions que en la toponímia basca acaben en -behre o -be, com Uribe o Echabe (per sota de casa) o fins i tot Urpe (sota terra, subterrani, perquè ur fa referència al sòl).
Així, proposen, Arcavell indicaria que la població es troba sota una protuberància rocosa (accident geogràfic al qual fa referència arca-, com en Arcalís). I precisament Arcavell és el producte d’una esllavissada, explica el geòleg, després d’una anàlisi fisiogràfica comparativa, el mètode en què es basa la investigació de topònims pirinencs, un objecte que després del primer treball ara converteix en tesi doctoral.
Acabada la feina amb la terminació -ell, tan curiosament present a l’Alt Urgell, sobretot en aquesta zona propera a Andorra, emprendrà l’estudi dels noms de lloc acabats en -all, aquests tan concentrats a An-dorra (Aixovall, Aixirivall) però també a la comarca del sud, per exemple a Adrall. “Encara no he entrat a analitzar-ho, però no deixa de ser curiós que tants noms acabin en ll en un àmbit geogràfic tan proper: ¿que potser era una espècie de moda?”, proposa, per apuntar una idea molt primerenca i sense contrastar, adverteix. En tot cas, això dels noms anava per zones: a la Cerdanya són freqüents els monosil·làbics (Ur, Ger), dels quals se’n troba “una quantitat brutal”, i als Pallars, denominacions acabades en -eu, com Àneu.
Planas, acompanyat per Gascón, presentarà algunes d’aquestes conclusions avui, en el marc de la IV Jornada d’estudis de l’Alt Urgell que es fa a Alinyà en el marc del campus universitari El Ribatell. Serà una de les setze ponències que s’hi faran. La jornada l’organitza l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i la Fundació Catalunya La Pedrera.