Lira versus Amenábar

anielle, el curt –més que anunci– rodat pel director espanyol és una història romàntica, entre Daniel, un guia turístic de Madrid i una dona de bellesa (i procedència) extraterrestre, una història melancòlica i subtil, amb fantasia, optimisme i la sensibleria fàcil que es correspon amb les dates. En mans del còmic andorrà, que n’utilitza les imatges però fa un doblatge ben diferent, passa a ser una història gamberra i un pèl –o dos– procaç. A la paròdia, Lira fa broma amb l’àvia, que sembla avistar un ovni perquè “s’ha tornat a menjar els xampi-nyons”, segurament al·lucinògens; amb la bella extraterrestre “ja jugava jo als ginecòlegs”, li diu a la cua de l’administració de loteria i en acomiadar-se, reconeix que la noia li ha fet una bona “cobra”. Pels car­rers de la ciutat no se sent música melòdica i nadales, sinó reggaeton de la pitjor espècie, i en veure on recau la sort el missatge final és ben diferent de l’original: “no regalis bitllets de loteria, queda-te’ls tots tu”.