reportatge
La casa, fa 6.000 anys
Una peça de fang d’a penes uns centímetres i poquíssims grams de pes procedent del jaciment de la Feixa del Moro. Amb material tan escàs, un equip d’arqueòlegs està entestat a reconstruir com era la casa on vivien els avantpassats fa cosa de 6.000 anys.
La casa, fa 6.000 anys
s –encara que no ho sembli el seu humil aspecte– una peça bastant singular aquest fragment de fang sec i amb mil·lennis d’antiguitat que es va recuperar en les excavacions que, ja a la dècada dels vuitanta, va dirigir l’arqueòleg Xavier Llovera. Però no és fins ara, amb les tècniques de laboratori d’última generació de què disposen els científics, que se li pot treure tot el partit possible. En aquesta tasca hi estan embrancats Elena Garcia, Marta Sánchez i Gerard Remolins, en un treball paral·lel als estudis sobre el neolític a Andorra i sobre pràctiques funeràries al nord-est peninsular en què col·laboren experts del CSIC i universitats de Catalunya i França.
Garcia, que en aquesta part del projecte porta la veu cantant, es va sorprendre amb l’existència d’aquest fragment de fang, cosa bastant inaudita: es tracta d’un material amb què els homes de la prehistòria arrebossaven els habitatges, un material perible per definició. Ara bé, aquest tros en concret va sobreviure al pas del temps perquè sobre ell va actuar el foc i es va convertir en fang cuit. No era la pràctica habitual, tot i que coneixien la tècnica, per fer objectes ceràmics, i tampoc no és factible saber com va passar: per accident?, es va calar foc?, hi havia un forn proper? Són preguntes que es fan els arqueòlegs però que difícilment respondran, admet Remolins. Sigui com sigui, l’excepcional peça segueix existint –i precisament a Andorra– i amb ella sí que poden donar resposta a altres interrogants. El que els ocupa ara, la forma que previsiblement tenien aquelles construccions on s’aixoplugaven els avantpassats tan remots.
Constaten, per exemple, com les parets estaven aixecades amb pilars de fusta que, clavats al sòl, servien d’estructura per a les branques que, trenades, feien de murs. Sobre elles, una última capa de fang. N’estan segurs gràcies a les empremtes que els branquillons van deixar sobre l’argila. I lligant tota la informació de què disposen, de moment aventuren també que les cabanes eren espais diàfans de planta ovalada, sense àmbits separats. Tot i que, estima Remolins, que s’està fent càrrec dels plànols, segurament els usuaris en tenien establerts diversos espais per a usos diferents. Hi ha constància de l’existència d’un racó d’emmagatzematge de gra (restes d’una sitja al jaciment de la Feixa) però encara és d’hora per decidir si tenien separada una àrea de descans d’una de treball.
Hi haurà aspectes difícils de resoldre, com ara la teulada. Per aixecar la hipòtesi, els científics comptaran amb els paral·lels etnogràfics, “per exemple, veurem com eren les teulades de les cabanes dels pastors” en aquesta zona pirinenca, indica Remolins, on no optaven per la pissarra per exemple, sinó per una cobertura de palla o herbes.
Ocupació continuada
Saber com era la casa permet inferir molta més informació als arqueòlegs. Indica, explica Remolins, que 6.000 anys enrere ja hi havia comunitats establertes al que avui és Andorra, grups que ja no eren nòmades, sinó agricultors i ramaders que s’apropien del territori, i no de manera estacional. El que sí que feien és moure’s, canviar d’assentament, de manera periòdica: quan la terra que conreaven deixava de ser productiva i l’havien de deixar descansar. Hi devien fer un circuit circular, proposa Remolins. La prova d’aquesta reutilització d’espais la troben en la proximitat, en l’espai i estratigràficament, entre les restes de la cabana i els enterraments: demostra que quan tornaven al lloc reaprofitaven estructures ja existents.
L’estudi comportarà també l’anàlisi del material mateix, tasca que assumeix Sánchez i que finança l’empresa andorrana ReGiraRocs, dirigida per Remolins. En aquest cas, l’objectiu és analitzar el tipus de fang, els seus components, i si l’hi van aplicar algun tipus de tractament perquè fos més resistent. Cosa que donaria també informació addicional sobre les tecnologies que dominaven.