Història impresa als ossos de Santa Coloma

Els treballs, adjudicats pel Govern a ReGiraRocs, compten des d’ahir amb la participació d’Armentano, arqueòloga i doctora en antropologia biològica per la UAB. Serà ella qui, un cop traslladades les restes humanes al laboratori, s’encarregui d’estudiar-les. “El nostre objectiu principal és respondre a tres preguntes: qui eren, com eren i què els va passar”, explica la científica. “Volem saber si eren altes o baixes, robustes o primes, o si presenten alguna patologia o característica diferencial”. Es podran conèixer, per exemple, les causes de la mort. Si van ser víctimes d’un conflicte bèl·lic –no sembla el cas, però Armentano s’ha especialitzat precisament en la recuperació de víctimes de la guerra civil a Espanya, en les fosses comunes localitzades i obertes a Catalunya– o van morir víctimes d’alguna infecció o malaltia.

Dos adults i quatre infants

De moment, el que s’ha vist amb un examen in situ és que dos dels esquelets corresponen a persones adultes. Una d’elles, previsiblement una dona, però estaria per confirmar. Ni ella ni l’altre individu, però, serien d’edat gaire avançada, proposa Armentano. La resta són nens (els arqueòlegs denominen subadults els que estan per sota dels vint anys): un a penes tindria un any, dos tenen entre tres i cinc anys i l’últim no superaria els deu. Tants infants té res d’estrany? L’antropòloga considera que no, que es correspon amb el que es troba normalment als jaciments: l’esperança de vida no era gaire elevada als segles precedents, i la mortalitat infantil, molt elevada fins a les últimes dècades del segle passat.

En un dels nens Armentano ha pogut apreciar evidències que estava malalt, que patia una alteració patològica dels ossos de la qual al laboratori n’intentaran esbrinar les causes. En principi sembla un “problema metabòlic carencial compatible amb el raquitisme”, és a dir, una malaltia associada a la mala absorció de vitamines, comú a llocs amb absència de sol i molt habitual a l’era medieval i moderna. “Per això és que ens interessa realitzar aquests estudis, perquè podem conèixer millor quines eren les condicions de vida” dels avantpassats, “i si entenem millor el passat de la població ens serà més fàcil entendre també el present”.

Sobre el que Armentano no ha pogut encara apuntar cap hipòtesi és sobre l’època en què van viure aquestes persones. No hi ha al seu voltant cap element d’aixovar que pogués ajudar, a penes els botons sobre un dels cossos, que romanen després que el teixit hagi desaparegut. Com també s’han desintegrat les restes dels taüts: en alguns casos hi ha constància que van ser inhumats en caixes perquè encara queden els claus que subjectaven les planxes.

Armentano treballarà també aquests dies en la identificació dels cossos exhumats del cementiri de Soldeu a la recerca de l’aviador Charles B. Peacock, una identitat que ella ja va descartar a través de la fitxa dental. Precisament avui a les 16.30 oferirà, amb Remolins, una xerrada al laboratori de ReGiraRocs (a Fiter i Rossell, 36, Escaldes Engordany) per als membres de Velles Cases Andorranes organitzada per l’associació.

Treballar amb ossos és per a l’antropòloga “un repte i un privilegi perquè suposa treballar amb les restes dels protagonistes de la història, aquelles persones de les quals volem saber més coses”. És un material que és “tot un luxe”. Però amb el que treballa, matisa, “sense perdre mai de vista que no són objectes, sinó el que queda de les persones, no oblido mai que eren éssers que van viure, estimar i patir”.