reportatge
La calor del cos humà
Nacho Mayo (Cadis, 1967) va començar a treure a la palestra els poemes que escrivia gràcies a les vetllades de ‘Veus’ a La Fada Ignorant. Va autoeditar un primer poemari, per a amics i coneguts, i ara s’hi llença de cap, amb ‘Heterotermia’, sobre cossos i calor.
S’ha autoinfligit l’etiqueta de poeta maleït, adverteix, “perquè no t’imagines la pressió que això treu del damunt”, diu Mayo, que el proper dia 29, dimecres, farà aquesta mena de posada de llarg de la seva poesia al local on tot –o quasi tot– va començar. Heterotermia és un terme científic que fa referència a la transferència del calor entre cossos humans. Vaja, riu, “allò que fa la meva dona quan té fred i se m’acosta”. És un poemari d’alt contingut eròtic, que oscil·la entre allò de més subtil i la relació explícitament física. Però també –“deuen ser coses de l’edat”, reflexiona– a aquesta temàtica, que sempre li ha estat habitual, se n’hi han anat afegint d’altres: també hi ha composicions d’índole més social, fins i tot algunes de combatives. A banda, alguns poemes se centren en experiències vitals, amb una ullada cap al passat, fins i tot algunes referències cinematogràfiques. I encara que la major part de les pàgines estan dedicades a la poesia, també hi ha composicions en prosa i alguns relats breus.
Mayo es recorda escrivint des que té ús de raó: componia lletres de cançons quan era jovenet, relata. D’aquí a la poesia hi havia un pas que va fer amb naturalitat. “Es tracta del mateix, de donar musicalitat al text”, diu. El 2005 va recalar a Andorra. “Soc un gadità atípic”, confessa: gens xirigotero i aquí, malgrat haver crescut a la vora del mar, el que realment li agrada és la muntanya. Així que un altre pas natural va ser que acabés al Principat. Des de fa vuit anys treballa com a educador als tallers Xeridell de l’escola Meritxell. Abans havia passat per altres centres educatius del país.
Si sempre ha tingut la ploma a la mà, no va ser, però, fins fa cosa de cinc anys que es va decidir a fer públiques les seves peces. Animat per Richard Imbernon a les vetllades que la Fada dedica precisament que tots aquells que ho desitgin mostrin públicament els seus talents. Cantos amatorios va recollir alguns dels primers poemes en un volum autoeditat. El segon poemari també és autoedició, però de la mà d’un segell, Círculo Rojo, que assegura un servei professionalitzat.