Reportatge

Gòspel, funk i litúrgia

Gospel Viu Choir, fundat ara fa quinze anys i convertit en un referent en la música espiritual a Catalunya –i encara més enllà– és un dels al·licients principals del cinquè Canòlich Festival de música cristiana, que des d’ahir aplega uns 1.500 joves a Sant Julià.

Gòspel, funk i litúrgia

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La coral, unes quaranta veus de les setanta que la integren, protagonitza l’eucaristia d’aquesta tarda, un dels ingredients principals de la programació del festival de música cristiana. Un repte “ambiciós i complicat”, confessa Moisès Sala, fundador i director de la formació, perquè es tractarà d’adaptar l’espectacle amb el qual giren actualment, Reload, a la litúrgia. “Una cosa mai feta però que crec que quedarà molt xulo”, confia.

Sala, economista i músic, va fundar Gospel Viu Choir el 2002 a Palafolls. “Bàsicament perquè tenia ganes d’aprofundir en l’estil, la història de l’esclavitud a través de la música, de clam per la llibertat que transmet.” Aquests anys –i probablement la formació no és aliena a l’impuls– l’afició al gòspel “s’ha escampat i ha anat arrelant”, i la formació gira no sols per tot Catalunya i l’Estat espanyol, sinó per Europa, i ha fet incursions en llocs tan llunyans com Índia o Madagascar, amb els tallers i projectes solidaris en què participa.

Funk i missatge transversal

Entre les raons de l’impuls que ha cobrat el gòspel arreu, Sala troba que “és un estil contemporani, amb bases rítmiques com el funk” i al mateix temps una música “molt intensa, sincera, que no deixa de ser una pregària, tot i que no parla només de Déu, sinó que el missatge és transversal perquè parla d’amor, de germanor, de solidaritat”, un contingut i un ritme “que la gent es fa seu, s’hi identifica”.

Això tot i tractar-se, reconeix, d’un estil de música inicialment importat i aliè a la nostra cultura. “Però s’expandeix perquè el cant a la pau no entén de fronteres i perquè cadascú té les seves pors, les seves esclavituds, els seus conflictes”. I, puntualitza, “també el barroc alemany, Bach o Mozart són estranys a la nostra cultura més propera i en canvi formen part del nostre imaginari, del nostre programari cultural”.

La formació va néixer com un projecte “molt petit i local”, recorda el director, però avui ja l’integren vocalistes d’arreu de Catalunya: “de Le Perthus a Tarragona, hi ha gent d’una dotzena de comarques, trenta i escaig poblacions, que fan fins a dues hores de camí per arribar als assaigs”. Músics professionals i gent que té altres oficis però l’apassiona la música, cantaires des de quinze anys (l’edat mínima d’entrada, amb un càsting cada cop més exigent) fins a setanta.

La formació, que ha actuat al costat de gent com Raphael o la Cobla Principal de la Bisbal, debuta a Andorra. I ho fa en el marc d’un esdeveniment que Sala elogia: “Em sembla una idea fantàstica, meravellosa, un festival que uneix música, espiritualitat i, enguany, un missatge sobre el medi ambient”. Un festival “que vol ajuntar música, alegria i valors em sembla una fórmula màgica”, considera, “tant que n’hi hauria d’haver un a cada poble”.

tracking