Reportatge
Gòspel, funk i litúrgia
Gospel Viu Choir, fundat ara fa quinze anys i convertit en un referent en la música espiritual a Catalunya –i encara més enllà– és un dels al·licients principals del cinquè Canòlich Festival de música cristiana, que des d’ahir aplega uns 1.500 joves a Sant Julià.
Gòspel, funk i litúrgia
La coral, unes quaranta veus de les setanta que la integren, protagonitza l’eucaristia d’aquesta tarda, un dels ingredients principals de la programació del festival de música cristiana. Un repte “ambiciós i complicat”, confessa Moisès Sala, fundador i director de la formació, perquè es tractarà d’adaptar l’espectacle amb el qual giren actualment, Reload, a la litúrgia. “Una cosa mai feta però que crec que quedarà molt xulo”, confia.
Sala, economista i músic, va fundar Gospel Viu Choir el 2002 a Palafolls. “Bàsicament perquè tenia ganes d’aprofundir en l’estil, la història de l’esclavitud a través de la música, de clam per la llibertat que transmet.” Aquests anys –i probablement la formació no és aliena a l’impuls– l’afició al gòspel “s’ha escampat i ha anat arrelant”, i la formació gira no sols per tot Catalunya i l’Estat espanyol, sinó per Europa, i ha fet incursions en llocs tan llunyans com Índia o Madagascar, amb els tallers i projectes solidaris en què participa.
Funk i missatge transversal
Entre les raons de l’impuls que ha cobrat el gòspel arreu, Sala troba que “és un estil contemporani, amb bases rítmiques com el funk” i al mateix temps una música “molt intensa, sincera, que no deixa de ser una pregària, tot i que no parla només de Déu, sinó que el missatge és transversal perquè parla d’amor, de germanor, de solidaritat”, un contingut i un ritme “que la gent es fa seu, s’hi identifica”.
Això tot i tractar-se, reconeix, d’un estil de música inicialment importat i aliè a la nostra cultura. “Però s’expandeix perquè el cant a la pau no entén de fronteres i perquè cadascú té les seves pors, les seves esclavituds, els seus conflictes”. I, puntualitza, “també el barroc alemany, Bach o Mozart són estranys a la nostra cultura més propera i en canvi formen part del nostre imaginari, del nostre programari cultural”.
La formació va néixer com un projecte “molt petit i local”, recorda el director, però avui ja l’integren vocalistes d’arreu de Catalunya: “de Le Perthus a Tarragona, hi ha gent d’una dotzena de comarques, trenta i escaig poblacions, que fan fins a dues hores de camí per arribar als assaigs”. Músics professionals i gent que té altres oficis però l’apassiona la música, cantaires des de quinze anys (l’edat mínima d’entrada, amb un càsting cada cop més exigent) fins a setanta.
La formació, que ha actuat al costat de gent com Raphael o la Cobla Principal de la Bisbal, debuta a Andorra. I ho fa en el marc d’un esdeveniment que Sala elogia: “Em sembla una idea fantàstica, meravellosa, un festival que uneix música, espiritualitat i, enguany, un missatge sobre el medi ambient”. Un festival “que vol ajuntar música, alegria i valors em sembla una fórmula màgica”, considera, “tant que n’hi hauria d’haver un a cada poble”.