Reportatge
Guillamet i la prova del camell
L’art del paleolític superior, és a dir, el dels homes que van viure fa entre 14.500 i 37.700 anys, recorria llargues distàncies. Això, que fins ara voltava pel cap dels científics, s’ha convertit en un fet provat amb la descoberta d’un andorrà: Eudald Guillamet.
Guillamet i la prova del camell
Guillamet, restaurador de llarg recorregut i que fins ara havia treballat en la recuperació de les pintures rupestres de les coves d’Arcy-sur-Cure, al Sàhara, o, en clau contemporània, al costat del pintor Miquel Barceló, està en aquesta ocasió convidat per l’oficina estatal de protecció del patrimoni cultural de Bashkiria, una ex-república soviètica situada als Urals. I és al sud d’aquesta serralada on se situa la cova de Kapova, on l’andorrà du a terme la seva missió i que ha estat escenari de la descoberta: la representació d’un camell realitzada al paleolític superior.
La clau de l’interès de la troballa rau, segons un article publicat per la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou, en el fet que en aquells temps no hi havia camells en aquella zona del món. Per tant, la descoberta confirma la creença dels científics segons la qual els artistes que treballaven durant aquella etapa tan llunyana de la història de la humanitat ja viatjaven llargues distàncies. Si més no, les seves tècniques i motius.
Segons l’article, publicat a Eureka Alert, xarxa global de notícies científiques, els trets artístics i la presentació formal de les imatges, així com les traces d’activitat humana a la cova, mostren que les tradicions dels santuaris subterranis en aquella etapa del paleolític superior es van originar a la regió francocàntabra, tot i que en espais com aquell, tan allunyats, “inevitablement” presenten també especificitats locals en el desenvolupament de les tradicions gràfiques. En aquest cas, la forma del camell –que Guillamet es va trobar mentre complia una missió de netejar la cova de grafits– està pintada en ocre vermell i parcialment delineada amb carbonet.
Llarga evolució
Així, detalla, “la llarga evolució de les tradicions de l’art a les coves [...] queda de manifest pel fet que les persones que vivien als Urals durant d’edat de gel pintaven no sols imatges dels cavalls, bisons, mamuts i rinoceronts que figuren a les coves d’arreu d’Europa, sinó també representacions de la fauna local”.
La figura recuperada pel restaurador andorrà forma part d’un panell, Cavalls i signes, que ja era ben conegut des de final de la dècada dels setanta. L’article que es fa ressò de la troballa recull que aquesta imatge –que previsiblement es convertirà en una de les icòniques de l’art prehistòric en aquesta zona del món– confirma les teories sobre la direcció de les migracions en aquesta edat de l’home.