guardons
Premis, ponts i un llaç groc
La Fundació Ramon Llull reconeix la tasca de l’andalús Manuel Llanes de difusió del teatre català i de la romanesa Jana Balacciu per la traducció del ‘Llibre de les Meravelles’
Premis, ponts i un llaç groc
“Yo disfruto tanto leyendo a Pere Quart como a Gil de Biedma”. La puntualització de Manuel Llanes, responsable des de fa un quart de segle dels tres teatres dependents de la junta d’Andalusia, il·lustra l’esperit dels premis que atorga la Fundació Ramon Llull. Enguany, la sisena edició reconeix l’esmentat Llanes juntament amb la romanesa Jana Balacciu (per la traducció del Llibre de les Meravelles, una de les obres cabdals lul·lianes) i el lingüista francès d’origen basc Jon Landaburu. Uns guardons dissenyats per “reconèixer i afavorir el compromís d’algunes personalitats, especialment sensibles” amb la cultura catalana, va explicar Vicenç Villatoro, director de la Fundació. En aquesta ocasió, va recalcar, un premi com l’atorgat a Llanes és especialment “oportú” perquè és destinat a un “faedor de ponts” en una conjuntura política i social on això, els ponts, “els hem trobat especialment a faltar”.
Els reconeixements –lliurats a l’Auditori Nacional, a Ordino– van sempre destinats a personalitats que han mostrat complicitat amb la cultura catalana. En el cas de la romanesa Balacciu, traspassant l’àmbit de la literatura: es va presentar lluint llaç groc a la solapa. I no va dubtar a fer explícita la posició davant el conflicte entre Catalunya i l’Estat Espanyol, amb retrets a la Unió Europea: va viure “dies d’il·lusió, de somnis i després de tristesa, d’incapacitat de comprendre com un continent orgullós amb la seva cultura ha mirat i mira amb tanta indiferència un poble que no demana una altra cosa que el dret a conservar la seva identitat i un Estat propi per integrar-se en un món globalitzat”. Això després de definir-se com “una catalana que viu a Romania i, quan soc aquí, una romanesa que estima Catalunya”.
Llanes (premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana) està convençut que la seva tasca és presentar als seus conciutadans “lo bueno que se esté haciendo, no importa dónde”, i així ha programat continuadament produccions catalanes com un “humus permanente” per a l’imaginari del públic andalús.
El cas de Landaburu difereix del dels altres dos premiats: és un francès d’origen basc que viu des de fa cinc dècades a Colòmbia, i la seva tasca –i per tant, el seu guardó– no està tan relacionada amb la llengua catalana com amb la diversitat lingüística, com a estudiós de les més de 60 llengües indígenes, algunes en perill d’extinció: una només és parlada per una persona, del país andí. Protecció d’un llegat per a gent “que vol seguir vivint la seva tradició” partint d’un passat “de racisme, segregació, aniquilació”.
LA FUNDACIÓ AL MARGE DEL 155
La realitat i activitat de la Fundació Ramon Llull –no gaire intensa, tot s’ha de dir– no s’ha vist afectada per la situació de les institucions catalanes després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, va assegurar Villatoro. “El 155 afecta un membre” d’una entitat “d’arquitectura complexa” però que no deixa de ser una fundació andorrana, va explicar. Per tant, “en la pràctica no hi ha hagut cap interferència”. Així, per exemple, s’han assumit sense problemes l’import dels premis (14.000 euros) sufragat entre els diferents membres de la Fundació.
I tot i que parlar de futur sempre és agosarat, sí que va aventurar que “la projecció exterior de
la cultura catalana és un objectiu que poden compartir” els partits que aspiren a governar la Generalitat.