Reportatge
El cine que el temps s'endugué
‘Cartells de revista’, l’exposició que el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) proposa per a les properes setmanes no deixa de tenir un efecte pervers: protagonitzada per films de l’època daurada de Hollywood, provoca unes irrefrenables ganes de veure-les. On?
El cine que el temps s'endugué
e Cary Grant a Doris Day, de Humphrey Bogart a Errol Flynn, tot l’star system torna a desfilar per la sala d’exposicions de l’equipament escaldenc. Diem torna perquè el cinema clàssic, amb les seves rutilants estrelles, a través de la col·laboració amb el Museu del Cine de Girona (i en particular amb la col·lecció de Robert Biosca), ja havia estat objecte d’un parell de mostres recentment al mateix espai: una de dedicada a les parelles de cine i la segona, als rostres cinematogràfics com a hams publicitaris per a la venda de productes d’allò més divers. Això sense comptar altres propostes marcades pel setè art, centrades en la nissaga Star Wars o en objectes atresorats pels col·leccionistes. I sempre, segons la directora del CAEE, Ruth Casabella, les propostes van rebre un excel·lent suport per part del públic.
En aquesta ocasió Cartells de revista també fa una ullada a la publicitat protagonitzada pels rostres de la gran pantalla, però per promocionar les seves pel·lícules. La mostra repassa l’estètica i continguts dels anuncis que van aparèixer en revistes publicades entre els anys 1930 i el 1964, l’etapa de màxim glamur i del cinema hollywoodiense. Biosca, el col·leccionista, va rebuscar en antiquaris i mercats de segona mà aquestes revistes amb les quals va confegir una col·lecció de la qual la mostra al CAEE només n’ofereix una part. Es podrà veure fins al 27 de gener, en horari de dilluns a dissabte, de 9.30 a 13.30 i de 15 a 19 hores.
La mostra dissecciona l’estil i continguts, i com van evolucionar al llarg del temps, d’aquells anuncis que apareixien en revistes de tan gran tirada com són Life o The Saturday Evening Post. Fotografies dels ídols de la pantalla, tipografies i algun fragment de diàleg per cridar l’atenció del públic. Com aquest entre Ginger Rogers i Edward G. Robinson: “Is that blood?” pregunta ella; “Two bullets through the chest, ma’am. Just routine”. Diàleg tipus del cinema negre de l’època imprès en un dels anuncis i que avui, com ahir, segueix complint la seva missió: fer que el destinatari senti unes irrefrenables ganes de passar una tarda de sofà i manteta –en gran pantalla ja seria ciència-ficció– davant d’un d’aquells clàssics que ni per error treguin ja la poteta en la desoladora programació televisiva. Quina és l’opció? Doncs sembla que veure’s abocat irremeiablement a la descàrrega via internet, més o menys legal.