Reportatge
Porteu-nos a la Lluna
Tothom va posar l’ànima sencera als assajos i això es va notar al concert que anit va posar quasi quaranta músics damunt de l’escenari del Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Un espectacle gran que va omplir el setanta per cent del pati de butaques.
Porteu-nos a la Lluna
Era una de les grans ocasions, de gala, per a la música del país: la Grossband, entitat que aplega molts dels músics –aficionats la major part, professionals uns quants– del país celebrava el primer aniversari i per fer-ho amb tota mena de luxes va convidar una Big Band i vuit vocalistes femenines per interpretar el repertori d’una de les grans dives del jazz, Ella Fitzgerald. Aquest va ser el punt de partida de l’espectacle que anit va aconseguir posar la pell de gallina al respectable. Quasi des del primer minut, des que els catorze músics de la Grossband –fins ara se’ls ha vist en ocasions puntuals, com ara els mercats i fires massanencs– van desembarcar a l’escenari atacant les notes de Soul Finger (primer èxit de The Bar-Kays, el 1967), un d’aquells inicis interruptus perquè de seguida Jordi Barceló, orquestrador de tot aquest muntatge, va agafar el micro per convidar l’Andorra Big Band, la mateixa pràcticament que va debutar el 2012 a l’Auditori Nacional, a Ordino. El resultat, un autèntic esclat sonor, amb una trentena d’instrumentistes sobre l’escenari.
Un primer número que va donar pas a les altres protagonistes de l’espectacle, les vuit vocalistes del país, en les quals va recaure la difícil tasca d’interpretar les cançons de la mítica diva del jazz, totes elles des del seu peculiar estil. La mexicana Alondra, tota una estrella del pop i la música més ballable en aquelles latituds, va ser l’encarregada d’obrir foc, amb un tema tan conegut com Fly Me to the Moon. La va seguir Laura Estiarte (Cheek to Cheek), Ishtar Ruiz (All of Me) i van seguir desfilant Carina Ventura, Ester Peralba, Jonaina Salvador, Mar Capdevila, Susanne Georgi, tot un ventall d’estils i aproximacions als clàssics que va interpretar Fitzgerald, en un concert que va servir per recordar-la en el centenari del naixement. Amb una sorpresa fora de programa: el trompetista David Pastor. I al final, un nou moment dels que fan vibrar: Jingle Bells interpretat per totes les cantants i un últim bis protagonitzat per We Are Family amb, per descomptat, tota la carn a la graella, tots damunt l’escenari, i el públic, tocant la Lluna.