reportatge
Bona collita de cantaires
Collita excepcional, la del 2017, de nous cantaires per al cor dels Petits Cantors: divuit s’hi han incorporat de nou en començar aquest curs. I amb les més recents adquisicions i la feina dels últims temps, la coral frega la paritat entre nenes i nens.
Bona collita de cantaires
Això va com va, cada any, i no sé de què depèn”, diu Catherine Metayer, directora de la coral infantil, que aquest inici de curs s’ha trobat amb divuit noves veus –de vuit a tretze anys– que formar. “Simplement haurem de treballar més”, adverteix, davant de la que és una xifra molt més elevada que altres anys i que suposa un senyal, apunta, que la coral “gaudeix de bona salut, per aquesta banda no sembla que hàgim de tenir cap problema”. Els nous cantaires debutaran divendres davant el públic, en el concert al Centre de Congressos d’Andorra la Vella organitzat (i és el quart any) en benefici de l’escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell. A les nou del vespre i amb patrocini d’Andbank.
“No volem fer un concert de Nadal tradicional, vull que hi hagi vida a l’interior del cor”, va anunciar Metayer, que farà que els infants cantin i ballin en un espectacle que més enllà del recital estarà lligat per una història. De la narrativa se n’ha fet càrrec Marta Deu, membre de la junta directiva de l’associació que aixopluga la coral. “Des dels inicis hem volgut que el cor compleixi un objectiu pedagògic, que els nens participin de la vida social a través de la música, despertar-los a tot el que passa al seu voltant”, va recordar. Així que va aixecar una història al voltant d’en Pau, un nen cantaire que acaba de perdre l’avi, justament la persona “que l’ajudava a muntar el pessebre però també en molts temes de la vida”, i així, el protagonista “pren consciència de la fragilitat de la vida i obre els ulls als desastres, naturals o no, que passen al seu voltant”. Reflexió que, per descomptat, relliga els números musicals (amb mig centenar de cantaires damunt de l’escenari) incloent-hi els més clàssics d’aquestes dates, d’El noi de la mare al Cant dels ocells, amb un Fum, fum, fum final on pujaran a l’escenari alumnes i docents de l’escola de Meritxell.
Amb tanta saba nova al cor, i tantes veus per polir, “no sé mai què pot passar, divuit són molts, no és fàcil”, reconeix la directora. Per sort, apunta, ajuda la molta il·lusió i com els reben i ajuden els veterans.