reportatge
Quadern de viatge (solidari)
Francesc Zamora (Soldeu, 1986) diu que és just donar alguna cosa al món, és a dir, als seus congèneres més desafavorits. Però això no vol dir que no es gaudeixi de la vida, per això ha relligat tres interessos: els viatges, la solidaritat i l’escriptura.
Quadern de viatge (solidari)
Zamora, que en el seu estat habitual –és a dir, quan és un ciutadà sedentari amb ofici i obligacions– treballa en un taller de reparació d’esquís, de tant en tant se sent impel·lit a posar-se en moviment i marxar a recórrer el món. Mogut per “la curiositat de veure què hi ha més enllà de l’horitzó”, com diu a Curiosity –com, si no, s’hauria de dir–, el llibre que acaba d’autoeditar. Un quadern de viatge que recull les seves experiències per l’Iran i l’Iraq i que, com en casos anteriors, destinarà a la venda per recollir fons i prosseguir amb la seva activitat solidària.
Per a Zamora escriure és una afició des que tenia deu anys, i viatjar, un anhel també que s’endinsa en el temps. El 2015 va emprendre la primera gran aventura: un periple en bicicleta que s’iniciava a Andorra i que, sense que estigués prevista la meta final, va acabar a Istanbul. A la ciutat turca va arribar coincidint amb un punt àlgid en la crisi dels refugiats sirians. “Els veia arribar massivament i vaig pensar que havia de fer alguna cosa, per petita que fos.” Així que es va vendre la bici i resta de pertinences –només es va quedar el bitllet d’avió per a la tornada– i els aproximadament 400 euros que en va obtenir els va invertir a comprar “cent bosses de roba per a cent persones”.
De nou a casa, va pensar que el diari on havia recollit les experiències del viatge podria ser publicable, i així va engegar Fuji y yo: cinquanta exemplars que, en posar-los a la venda, li van reportar 360 euros. Amb aquests diners i alguns més que va obtenir amb una festa benèfica, va posar en marxa el següent projecte, un periple solidari pel Kurdistan, creuant l’Iran, l’Iraq i Turquia. “Em diuen si no puc ser solidari més a prop, ja sé que aquí també hi ha qui passa necessitats, però atès que el meu viatge me’l pago jo penso que ho puc fer com més em convingui”, adverteix.
L’experiència ha quedat relatada a Curiosity, que novament es posarà a la venda per continuar l’activitat, cap allà on el portin les ànsies de descobrir món. I per què aquesta part del món tan conflictiva? “Doncs precisament per això, perquè tenen aquesta mala imatge i jo volia veure les coses per mi mateix”, respon. I són com les pinten? “De cap manera, són zones molt tranquil·les, en realitat”, sempre que es respectin els seus costums, puntualitza. “Però el que m’he trobat és gent hospitalària, educada i honesta.” I en aquest últim punt especifica: “Vas a una ciutat del Kurdistan i veus que les cases de canvi estan al carrer, amb tots els diners sobre la taula, i a ningú se li acut tocar-los, o que les parades de fruita no tanquen i amaguen el gènere, sinó que simplement posen una manta per sobre.” A banda, assegura, no va tenir cap sensació de perill, més enllà del que pugui impactar l’Iraq com a zona militaritzada i amb molta policia, “s’hi nota tensió, no perill”.