patrimoni
Brutícia i deixadesa al jaciment
Un arqueòleg denuncia que la pràctica de l’escalada posa en risc les restes de la Balma del Llunci, a Encamp
Brutícia i deixadesa al jaciment
L’arqueòleg Gerard Remolins denuncia que la pràctica irresponsable de l’escalada posa en risc el jaciment de la Balma del Llunci, a Encamp. En bona part per desconeixement, el lloc no està visiblement identificat ni senyalitzat com a zona d’interès arqueològic, tot i que deixar brutícia o fer foc en un entorn natural no té res a veure amb la manca d’informació. I no és l’únic punt que presumiblement amaga restes d’interès històric en risc: Remolins ha detectat també en temps recents que la Canya dels Pujols (a prop de la Balma de la Margineda) també està afectat per la pràctica de l’escalada, o que al Collet de l’Infern (punt amb gravats prehistòrics i medievals) hi ha qui s’enfila i –novament per ignorància– provoca destrosses en forma de grafits.
La Balma del Llunci va ser documentada per primer cop com a jaciment per Pere Canturri, qui va fer un primer sondeig, i posteriorment Xavier Llovera va realitzar una excavació parcial. Hi van sortir materials ceràmics de l’era del bronze. Comparteix tipologia amb la Balma de la Margineda i forma part d’un conjunt que completa el Roc de l’Oral, on també van aparèixer restes corresponents a un període molt ampli, del bronze final a l’antiguitat. Ambdós estan situats molt a prop de l’edifici de Radio Andorra i se’n podrien ressentir per la urbanització projectada a la zona. “Si s’atansa molt s’haurà de preservar, perquè la Balma no es vegi afectada”, puntualitza l’arqueòleg, que considera interessant que es faci abans una excavació completa.
De moment, l’activitat dels escaladors no ha suposat cap dany irreversible. Si més no en principi. Les deixalles es poden netejar i el foc, tot i que no és aconsellable en cap entorn natural, no va fer mal. Una altra cosa són els claus a la paret: “es poden treure però el forat ja està fet i si hi hagués hagut cap evidència arqueològica ja estaria malmesa”.
No es poden vallar ni tancar
Remolins, director de l’empresa ReGiraRocs, reconeix que és un problema amb difícil solució, “perquè els jaciments estan a l’aire lliure i no es poden tancar” i perquè s’ha de facilitar la convivència entre el patrimoni cultural i natural i els esports de munta-nya. Ara bé, sí que es pregunta si algunes d’aquestes situacions no s’evitarien amb els jaciments i zones de presumible interès arqueològic convenientment senyalitzat. “El que necessitem és un treball de conscienciació, que és la millor manera de protegir el patrimoni, perquè si el coneixes l’estimes i si l’estimes no el fas malbé”, afirma. “La fórmula no és prohibir, ni per descomptat amagar allò que tenim”, insisteix. I formula un retret cap a l’àrea de Patrimoni Cultural, on farà arribar la denúncia sobre l’estat del jaciment encampadà, per no millorar la informació sobre aquests llocs amb els quals ser especialment curosos. També llança una pregunta: quin és el seguiment, la vigilància, que s’hi fa.
En aquest sentit, insisteix, també a la Canya dels Pujols (a prop de la Balma de la Margineda) hi ha restes de material d’escalada. “I jo entenc que el present ha de conviure amb el passat”, i recorda que ell mateix és un aficionat a l’escalada. De fet, explica, els esportistes estan al darrere d’algunes troballes interessants: les pintures rupestres del Roc de Rumbau, a Oliana, o un enterrament col·lectiu de l’edat del bronze descobert per uns espeleòlegs a la cova dels Voliacs, a l’Alt Urgell, que després es coneix com la Senyora de les Muntanyes.
Brutícia i deixadesa al jaciment