patrimoni
Maquinària per espoliar i falsificar
Els mossos creuen que entre el material comissat a dos germans d’Amer per delictes contra el patrimoni no hi havia peces d’Andorra, sinó falsificacions
Maquinària per espoliar i falsificar
Ni destral neolítica de Juberri ni braçalet d’Aixovall. Una pedra transformada aprofitant els coneixements en arqueologia i un objecte modern procedent d’Àfrica. Això és el que, en opinió dels mossos, van posar a la venda els dos homes de la localitat catalana d’Amer detinguts per un delicte continuat d’estafa i contra el patrimoni històric. Havien posat en marxa una maquinària ben engreixada per espoliar béns arqueològics en uns casos i falsificar-los en d’altres, amb la qual haurien obtingut uns beneficis de fins a 7.000 euros en un any. En el cas d’Andorra no hi ha indicis d’espoli real, segons Pere Canal, caporal de la Unitat Central de Patrimoni Històric de la policia catalana, quan la investigació del batejat com a cas Isurus està a punt de tancar-se.
Tots els indicis apunten que les peces que posaven a la venda com a suposadament procedents d’Andorra són falses. Faltarien els últims informes, “però d’entrada al taller el que vam trobar eren còdols i pedres en diferents estadis de transformació”, juntament amb els estris necessaris per fer-ho, explica qui va ser un dels autors de la investigació. La percepció de la policia coincideix amb les anàlisis (encara en faltarien les últimes proves) realitzades per Juan Gibaja, investigador del CSIC, a una de les peces que els detinguts van posar a la venda al portal Todocolección. “A manca dels estudis, no vam trobar cap peça procedent d’Andorra.”
Un espoli “sistemàtic”
A banda de les falsificacions, els dos germans, amb formació universitària en Arqueologia i Geologia, van dur a terme una “tasca espoliadora sistemàtica, de molts anys”. Els mossos van demanar al jutge una mesura pionera en aquest àmbit: una ordre d’allu-nyament dels jaciments. “L’hem demanat en cas de furts a les autopistes o als centres comercials i funciona”, explica el caporal, que no obstant això reconeix que sol “provocar un desplaçament geogràfic” dels delinqüents. Com s’aplica? Compten amb les patrulles policials al territori, i on no arriben ells ho fan els agents rurals. També, puntualitza, “depèn de l’actitud” dels individus.
L’ordre, dictada per un jutge espanyol, sols tindrà aplicació òbviament a territori espanyol. “Nosaltres podem informar la policia andorrana, amb qui tenim contacte, però evidentment no podem aplicar-la a Andorra.” Al Principat, però, recorda que “també hi ha una denúncia cursada [pel ministeri de Cultura] i seguirà el seu procediment”.
Els dos detinguts havien posat en marxa un negoci fraudulent en el qual fins i tot havien articulat l’emissió de factures tan falses com ara els certificats d’autenticitat que acompanyaven els objectes. Factures signades per una dona fictícia, presumeixen els mossos, que també han pogut resseguir els mecanismes per elaborar certificats falsos a partir d’altres d’autèntics que escanejaven per modificar-ne les dades.
En accedir al magatzem on conservaven el material, els agents i els tècnics que els acompanyaven es van sorprendre de la ingent quantitat de peces. Milers, amb tones de pes, que per a la investigació van distribuir en 393 lots agrupats per característiques similars.
Amb aquesta indústria de l’espoli i la falsificació els dos germans haurien aconseguit vendre productes per valor de 15.730 euros des del 2011. I això només pel que fa a les vendes a través d’un portal (les comercialitzaven en d’altres) i sense comptar les vendes directes, puntualitza el caporal dels mossos. Uns beneficis que mostren una progressió in crescendo: el 2011 van vendre material per valor de 258 euros, mentre que el 2017 la xifra va pujar fins als 7.000 euros.