reportatge
La nova vida de Nina
A Céline Montel (Sant Julià, 1989) un concurs per a nous valors a França, Génération Goldman, li va suposar una empenta en el camí de la música. Però la laurediana va optar per no córrer gaire: s’ha pres un temps per respirar a fons i començar de nou.
Òbviament em va obrir portes”, reconeix Montel o, el que és el mateix, Nina, el nom artístic triat per aquesta etapa que s’obre davant seu i que, confia, serà la definitiva. El que va venir després del concurs va ser vertiginós i emocionant – entre altres oportunitats, la de signar contracte amb una discogràfica gal·la, PlayOn, per a un primer disc–, però d’alguna manera tot anava massa ràpid; o no, però la jove cantant no acabava de trobar-se del tot a si mateixa en aquesta voràgine a la qual l’havien llançat amb el nom artístic de Nina Ross.
“Estava treballant en el projecte de l’àlbum, però sentia que no era el que jo havia de fer, el que volia fer”, s’explica, recordant l’inici d’un procés que ara sent culminat i que la portarà, aquest cop sí, a enregistrar un disc sencer. Però no serà fins a final d’any. De moment camina a poc a poc, gravant cançons i fent-les públiques a les xarxes. Una de les primeres, una versió de Si j’étais là, tema de la cantant francesa Louane. Artista, per cert, que va saltar a la fama al seu país després de quedar semifinalista de La Voz.
Rodat alColl d’Ordino
El vídeo –penjat al canal de YouTube de la cantant, Nina Official, i al seu compte d’Instagram, Ninamusicoff– està rodat a Andorra, al coll d’Ordino, per un equip del país dirigit per Èric Rossell (que sembla molt centrat en la música del país: també va enregistrar els vídeos de l’últim projecte de Landry Riba). Montel-Nina volia gravar a Andorra “perquè els meus seguidors a França veiessin el país”. Rossell li va proposar els paratges del coll, amb boscos i neu, i a ella li va semblar ideal. El van gravar fa pocs dies, el 27 de desembre, “que justament acabava de nevar i va quedar tot molt maco”, una imatge de postal amb la qual promocionar-se a les xarxes.
El mercat francès és el principal destinatari de la música de la laurediana. “Perquè és cap a on m’ha portat la vida, després de Génération Goldman”, però projecta cantar també en català i castellà. No serà encara el següent, però. Ara, abans de tornar cap a París, encara té previst enregistrar un nou vídeo a Andorra, novament amb Rossell dirigint-lo i un altre cop una versió, la versió d’Havana, de Camila Cabello. Un reguitzell de covers que estan servint a la jove cantant per escalfar motors i preparar la sortida del que sí que serà un tema propi.
Amb veu pròpia
En aquest cas Montel-Nina es presentarà ja amb una veu pròpia, en un estil i encaminada en una direcció en la qual se sent absolutament còmoda. Va fer un pas enrere, explica, “fins a trobar aquesta sonoritat que és la meva” i amb un tema amb el qual va sentir amor a primera vista. Gravarà a París, en els mateixos estudis per on han passat noms com Rihanna o Céline Dion, i envoltada d’un equip artístic pel qual se sent recolzada i amb el qual coincideix plenament. Es presentarà amb un tema “pop, molt dinàmic i de sonoritats urbanes” en què la seva veu “estarà molt potenciada”. Una cançó que ajudarà a definir “el color de l’àlbum” al qual precedeix.
I quan se la veurà en directe? Per Andorra ja està pactada una presentació al Hard Rock cafè, i és quasi segur que enguany pugui participar al Jambo Street, convidada per Oriol Vilella, que –el cercle es tanca– va ser el seu professor de guitarra.
La nova vida de Nina