reportatge
'Heliceo' vola alt
‘Heliceo. Concierto para seis ventiladores i un piloto solo’ deu ser, ara per ara, l’espectacle amb factura andorrana –és una coproducció de l’ENA dirigit per Ester Nadal i Rosa Mari Herrador– que més s’ha enlairat, amb funcions a Montevideo i Buenos Aires.
'Heliceo' vola alt
Música de Vivaldi per a un espectacle de difícil definició en què es donen la mà dansa, teatre d’objectes, improvisació, molts recursos de les arts escèniques. El va poder veure el públic del país perquè s’hi va representar l’octubre del 2016 i fins al moment el va poder veure públic de llocs tan distants com el del Centro Cultural Borges de la capital argentina o la sala Verdi de Montevideo. Allà va arribar després d’una preestrena a l’espai Boca Nord, de Barcelona, i de passar per festivals com el Costa Contemporánea de Almería o el TNT de Terrassa, així com per escenaris de Granada i Alacant. “I encara li queda molta vida”, assegura Herrador, ballarina escaldenca que ha fet una trajectòria professional de més d’una dècada a la companyia granadina Da.Te Danza. Mantenint sempre un peu a Andorra: no sols en projectes com aquest Heliceo sinó en col·laboracions com el taller que aquesta setmana ha impartit a Líquid Dansa –companyia que precisament ella va contribuir a fundar–.
Arrodonir una gira com aquesta “per descomptat ens ha estat difícil perquè som una companyia jove, tot i que formada per gent que ja té un bagatge, experiència”, explica Herrador. Difícil sobretot perquè “els programadors no arrisquen amb companyies noves”. Però han tingut una basa al seu favor: “Nosaltres per sort no partim de zero, sinó que ja tenim contactes i anem trobant el nostre lloc.” Això els permet assegurar que l’obra “encara té vida”, per exemple amb una gira al maig per Catalunya. Una trajectòria que converteix l’espectacle en un model a seguir per a l’Escena Nacional d’Andorra (ENA): la seva triple codirecció –Mònica Vega, Alfons Casal, Joan Hernández– vol precisament centrar-se a produir menys espectacles però aconseguir, finalment, exportar-los frontera enfora.
És clar que en aquest cas hi havia l’empenta d’Herrador i companyia. “El problema d’Andorra és que la gent no té contactes que li facilitin sortir fora, encara que les institucions vulguin ajudar a fer el pas”, reflexiona l’escaldenca. “Però si els programadors no arrisquen gaire cal insistir i insistir”, aconsella. És clar que també hi ha el factor programadors: “Ara el panorama ha canviat, és difícil portar la gent a les sales i ells no volen arriscar, però no podem llançar la tovallola”. I també els responsables de les contractacions, considera, “haurien de pensar que una part del seu rol és educar la gent”. Programant novetats o disciplines difícils, com ara la dansa contemporània.
Aires nous
En les seves estades al país –també ha dirigit espectacles de Líquid Dansa– ha anat veient com s’ha desenvolupat el sector escènic aquesta dècada. “Veig molta gent que s’hi vol dedicar i això renova l’aire, és molt positiu”, confirma, però, adverteix, “no pots quedar-te al teu raconet, t’has de moure, tenir els ulls oberts”.
Ella els manté de bat a bat i multiplica i diversifica els projectes en què està immersa. Heliceo a banda, fa gira també amb un espectacle de la companyia d’Horacio Macuacua, Convoy, que han portat a llocs tan llunyans com Moçambic. També prepara un espectacle multidisciplinari amb Licaón Teatro, companyia granadina, i un altre amb Ivan Montardit i Laura Morales. Aquesta diversitat “és el que més m’estimula”.