Temporada d'essència clàssica

El cicle presenta enguany una programació per a la qual el director artístic, Josep Maria Escribano, va refusar l’adjectiu de clàssica (perquè pot espantar el públic?), però de la qual estan absents les vel·leïtats més populars, pop o funk –ni Rufus Wainwright ni Kool & The Gang ni l’orquestra Pink Martini–. No volgudament, sinó coincidències dels espectacles en gira, com no ha estat volguda la reducció a quatre espectacles, va assegurar Escribano. De fet, la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella MoraBanc manté el seu pressupost: 180.000 euros, igual que manté l’escenari, si més no de moment, malgrat el que li depari el futur a l’edifici que l’allotja. “De moment no hi ha canvis, és l’espai natural a la parròquia i el lloc que està preparat per als espectacles”, va dir el cònsol menor de la capital, Marc Pons.

Escribano va presentar Buniatishvili com “una artista pop”, amb referència a l’estil i presència física de la pianista georgiana (naturalitzada francesa) sobre els escenaris, que li ha valgut la consideració de la Beyoncé del piano. Però per damunt, Escribano va destacar el seu virtuosisme. “És al·lucinant, jo soc pianista i sé de què parlo: és insultant”, va assegurar. Tocarà Brahms i a la segona part, una versió pianística d’El trencanous i Liszt per acabar.

Per a aquest espectacle els organitzadors sumen el patrocini d’Enric Bartumeu, qui va argumentar que “una primeríssima figura de la música clàssica, com ella, portarà 500 o 600 persones, mentre que Shakira portaria tres mil a l’Estadi Comunal”, raó per la qual “la música clàssica no pot quedar a l’arbitri del mercat i són necessaris patrocinadors i institucions per mantenir-la”. Un guant recollit per MoraBanc: “Ja són 24 edicions posant en relleu el nostre compromís amb la cultura, amb una temporada de primer nivell”, va recordar Gisela Villagordo, directora general adjunta de Negoci Andorra.

La temporada, però, arrencarà l’1 de febrer, dijous –manté la convocatòria a les vuit del vespre per a tots els espectacles excepte el de la filharmònica–, amb la intervenció de la companyia de dansa contemporània Ailey II. El format de viatge –completa, són 80 ballarins i orquestra– de la fundada el 1958 per Alvin Ailey amb l’objectiu d’incorporar els afroamericans al món de la dansa. A l’escenari andorrà interpretaran Revelations, probablement la seva coreografia més cèlebre, creada el 1960, amb música gòspel i que explica la història de la població negra als Estats Units.

El 4 de març, diumenge en aquest cas i en horari avançat a les sis de la tarda, arribaran a Andorra la Vella els Virtuosos de la Filharmònica de Berlín. Tretze intèrprets per homenatjar “un dels grans compositors i directors, un músic cent per cent”.

El tancament, a l’abril, a les mans –la veu– de Javier Camarena. En matèria de tenors, va argumentar Escribano, hi ha vida més enllà de Plácido Domingo o Luciano Pavarotti, que continua sent d’entre els més coneguts del públic una dècada després de la seva desaparició. Camarena és “una bomba, un prodigi”, el tercer cantant en els últims setanta anys a oferir un bis a la Metropolitan Opera House.