L''Andorra' que se'n va a Itàlia

Però ni una sola imatge, ni un pla de recurs, estarà rodat a Andorra. “Sí, el projecte s’ha escapat, encara que ja pel nom tothom pensarà en la vinculació amb el país”, reflexiona el director i productor Josep Pozo. Tot i que ell, recorda, es va esforçar perquè la vinculació amb el Principat pogués ser més forta. De fet, ja en tenir coneixement que el projecte començava a aixecar-se es va posar en contacte amb un dels productors, a qui havia conegut en l’American Film Market. “Vam tenir dues o tres converses i a ells no els hauria semblat malament venir a rodar aquí i es van interessar per allò que els podríem oferir”, relata Pozo. En els punts forts hi hauria la bona predisposició de les administracions a l’hora de facilitar permisos, les bones localitzacions i l’allotjament. “La falta de tècnics i d’empreses de servei de material de rodatge era un punt fosc, però hauria tingut solució”, el problema real, apunta, “va ser quan van preguntar per la part econòmica, si hi hauria possibilitats de cofinançament o incentius fiscals”. Això va fer desestimar definitivament l’opció del país com a lloc de rodatge.

Una llàstima, es plany, “i no estem parlant de posar-hi diners públics, sinó d’inversió privada que després s’ho pugui deduir als seus impostos, i tota la despesa finalment es fa al país”.

Malgrat les dissensions que s’han aixecat al reduït sector audiovisual (acadèmia o associació?), en realitat tots semblen prou d’acord que oportunitats així no s’haurien de deixar perdre. El productor Edu Ruano recorda que la gent del cinema “és molt conscient de la riquesa que genera quan es desplaça a un territori, i per això exigeixen un retorn”. S’ha de fer un esforç per captar-los, “perquè no sempre serà com a Félix, que van venir perquè la història clarament es desenvolupa a Andorra”. O en el cas de Nieve negra, que el país va comptar amb la sort afegida que en altres possibles localitzacions no hi havia prou neu en aquell moment, “però si a Puigcerdà hi hagués hagut prou neu, haurien anat a Puigcerdà”. En general, insisteix, és una indústria molt competitiva i si es volen atreure rodatges s’han de posar prèviament les bases, “s’ha de construir”.

Hèctor Mas, director del Festival Ull-Nu, coincideix en l’apreciació i arguments dels anteriors: “Andorra hauria d’estar una mica atenta a projectes com aquest, hauria de tenir logística, infraestructura, perquè són bones oportunitats, una bona oportunitat que ara hem perdut.” Queda el consol “que almenys surti el nom d’Andorra al títol”, cosa que adverteix que tampoc no està garantida, “igual li diuen El jardí i les mariposes i prou”.