Reportatge
25 anys, 40.000 llibres
Una biblioteca es pot mesurar en xifres. Vint-i-cinc anys, 40.000 exemplars, 3.886 socis. Dades concretes que, no obstant això, no acaben de desplegar a la vista la seva vitalitat, l’arrelament al poble, recorda la directora de l’equipament universitari, Beth Gil.
25 anys, 40.000 llibres
El 20 de gener del 1993 obria les portes al públic la biblioteca del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, inaugurat el setembre anterior. Amb 1.723 llibres a disposició dels 497 socis que l’equipament va sumar al llarg del primer any de funcionament. Dades que, contrastades amb les d’avui, parlen d’un creixement exponencial. “La biblioteca està més viva que mai”, diu Gil, qui, no obstant això, no es refereix tant a les dades fredes com a les vivències que atresora la biblioteca. Nens que van veure per primer cop a penes nadons –molts en el marc del programa Nascuts per llegir– i que avui segueixen veient ja com a joves universitaris. Avis i nets que es troben cada tarda a la sortida de l’escola. Amics que solen donar-se cita entre els prestatges. “Entre molts dels usuaris i nosaltres s’ha acabat generant una relació d’amistat, la gent ens porta detallets per Nadal, ens explica les seves coses, ens demana tot tipus d’ajuda.” Quan diu tot tipus Gil vol dir literalment tot tipus: un cop un senyor s’hi va adreçar a veure si l’ajudaven a trobar una senyoreta de companyia. Òbviament el van haver de decebre.
La relació amb la gent és el més gratificant, assegura Gil, que va assumir les regnes de l’equipament l’any 2000, com a successora de la primera directora, Olga Àlvarez. Això és destacable, com ser conscients d’haver estat part de projectes interessants, com ara la gestació del llibre que Teresa Cairat va dedicar al seu padrí.
En els cinc lustres d’existència que ara celebra l’equipament –demà a les set de la tarda hi haurà l’acte oficial– hi ha hagut un punt d’inflexió: el conveni que va integrar els fons propis i els de la Universitat d’Andorra (Ud’A): així sumen els 40.000 documents –llibres i recursos digitals– que posen a disposició de tot el públic (de qualsevol amb un carnet de biblioteca del país, perquè tota la xarxa nacional està integrada).
De fet, “l’objectiu és proporcionar el màxim de recursos a l’usuari”, recorda la bibliotecària, així que des de ja fa uns anys existeix un servei de préstec interbibliotecari amb els fons de tot Catalunya. Molt concorregut: des de la laurediana han estat un total de 848 demandes les que s’han gestionat d’aquesta manera, de les aproximadament 4.000 realitzades a tot el país. Peticions molt específiques d’alumnes universitaris o de simple curiositat i interès per una lectura determinada que no es pot obtenir al país.
L’orientació infantil
Una de les claus perquè la biblioteca estigui “més viva que mai”, com diu Gil, és el ventall d’activitats que desplega. Cert, el club de lectura per a adults va tenir moments més esplendorosos i s’hauria de reflotar, però les propostes infantils tenen un seguiment molt satisfactori: pel programa Nascuts per llegir van passar quan començava prop de 200 usuaris i l’any passat ja eren quasi 600. Els contacontes –en català, francès i, últimament, anglès– també sumen molta assistència: les sessions en francès, per exemple, han aplegat quasi 500 participants.
Vint-i-cinc anys, resumeix Gil, “en què mai no hem anat a la baixa, sempre hem anat augmentant la quantitat d’usuaris”, adaptant-se a la demanda: avui, és cert, és tota una raresa que algú demani un diccionari o una enciclopèdia. Les novel·les segueixen sent les reines.