reportatge
'Le Blizzard' vol aterrar a Sitges
Sitges, el festival de cinema fantàstic, això té a la mirada Álvaro Rodríguez-Areny quan pensa en la –encara molta– feina que li queda perquè ‘Le Blizzard’ sigui una pel·lícula, acabat el rodatge. Repetirà l’excepcional trajectòria de ‘Llops’?
'Le Blizzard' vol aterrar a Sitges
Aida Folch, que ha treballat amb Fernando Trueba sense anar més lluny. Isak Férriz. Poli Cantero –que ha fet els efectes especials per a Acción Mutante, d’Álex de la Iglesia, o Huevos de oro, de Bigas Luna–. L’equip que va dirigir durant sis dies Rodríguez-Areny, en escenaris del coll d’Ordino i els Cortals d’Encamp, impressiona. A ell sobretot, confessa. “Però és que alguns dels tècnics de llums que teníem allà ja tenien quaranta rodatges a l’esquena”, explica. Així que sí, també sobre les seves espatlles va sentir molta responsabilitat. Però al mateix temps, precisament la professionalitat de què feien gala facilitava el treball de tothom. “Tots ho fan fàcil, tots fan que no hi hagi cap problema”, assegura el jove director andorrà, que resumeix la feina dels sis dies de rodatge amb un equipàs com aquest assegurant que, pel que fa al director, és a dir, ell, “tothom demana, tothom executa i tothom se’n va a dormir”.
Així que tenir mig centenar de persones a les seves ordres –entre els actors, Rachel Lascar, Alex Moreu, Yuri D. Brown, el també andorrà Borís Cartes i Irene Quero– va ser fluït. Malgrat la duresa de les condicions del rodatge a l’exterior: fred absolut i neu fins als genolls per a unes jornades llarguíssimes de feina. Ara arriba una altra feinada, que ha d’anar molt accelerada però que ja no és tan dura. El film s’ha de muntar, s’han de fer els retocs de color i alguns d’efectes digitals, la música, etcètera. “Però ja no serà tan dur físicament.” Sí urgent perquè l’objectiu és estar a punt per inscriure’s al Festival de cinema fantàstic de Sitges. Amb el primer curt, Llops (Wolves), va aconseguir la fita de ser seleccionat per concursar en la secció oficial. Després va fer una extensa trajectòria, amb premis i seleccions en un centenar de festivals d’arreu. Espera repetir? “És difícil saber què passarà. Potser té menys recorregut, amb menys seleccions, però més premis, o potser triplica les seleccions i no guanya res, qui ho sap.” No obstant això, és molt optimista: “Crec que aquest és millor en tots els sentits.”
És una manera de picar pedra, assegura el jove director, per ser creïble al país i que el sector audiovisual pugui enlairar-se per fi. “La millor manera és demostrar allò que pots fer.” De moment, per a Le Blizzard va aconseguir una subvenció del ministeri de Cultura d’11.000 euros i alguns patrocinis privats. Un pressupost molt necessari per a un film que ha obligat a recrear en decorats als Cortals una frontera nazi, amb barrera i caserna.
Abans va tenir l’oportunitat de beure de bones fonts: va ser ajudant de direcció de Cesc Gay en les setmanes de rodatge a Andorra de la sèrie Félix. “És difícil veure com treballa a nivell tècnic; en el que sí que vaig tenir oportunitat de fixar-me bé és com dirigeix els actors.” Aprenentatge que ha pogut aplicar a Le Blizzard.