Reportatge
Un elixir ben destil·lat
Com és de rigor, difícil ho tenien anit els aficionats a la música: tenien a la seva disposició un dels grans noms de la música, Michel Legrand, a l’Auditori Nacional, i ‘L’elisir d’amore’, nova producció de la temporada d’Andorra Lírica, al Claror Lauredià.
Un elixir ben destil·lat
Habituats a la batalla d’espectacles que coincideixen –i després hi haurà qui digui que l’oferta cultural és escassa o pobre–, un bon grapat d’espectadors es van donar cita al muntatge de l’òpera còmica de Gaetano Donizetti: el públic omplia aproximadament dos terços de l’aforament. I avui tenen segona oportunitat, a les sis de la tarda.
Espectacle especial, el d’anit, perquè suposava el debut del cor líric que auspicia l’associació. I la formació va respondre sorprenentment ben compactada. Sorprenentment, volem dir, tenint en compte el molt escàs temps des de la seva formació i l’inici dels assajos, sota la direcció de la soprano andorrana Jonaina Salvador, alma mater d’Andorra Lírica i d’aquests espectacles que, un rere l’altre, es converteixen quasi en petits miracles, atesa la modèstia dels recursos econòmics. Muntats sota la màxima de la imaginació al poder, en aquest cas l’escenografia va comptar amb les projeccions d’Òpera Villa Incanto, entitat italiana amb la qual Andorra Lírica s’ha agermanat. També en aquesta producció s’hi ha afegit un detall molt d’agrair per a qui no coneixia ben bé l’obra: una subtitulació perfectament còmoda de seguir.
A L’elisir Salvador torna a assumir el paper protagonista, la vel·leïtosa Adina. Una nova mostra de la versatilitat de la jove cantant. En aquesta ocasió, en una interpretació subratllada per la del tenor georgià Giorgi Davitadze, que en el rol de Nemorino fa gala d’una excepcional vis còmica. També posa al personatge el punt de tendresa necessari perquè el públic empatitzi amb l’enamorat desventurat i ingenu. Otar Nakashidze –també georgià– es va endur el primer “bravo!” de la nit des de la platea a la primera intervenció.
L’elisir d’amore torna a comptar amb la intervenció de l’Esbart Laurèdia: les produccions s’aixequen aprofitant sinergies amb entitats i recursos locals. I de pas es converteix en plataforma per practicar la solidaritat: posa en marxa una fila zero on les aportacions es destinen a l’escola especialitzada Nostra Se-nyora de Meritxell. Des del centre es va sumar a l’elenc la percussió d’Alberto Herrera.
Esforç, il·lusió i talent de molts i diversos actors que s’apleguen per aixecar unes temporades que, com comentava a la sortida del primer acte una espectadora, “no som al Liceu, però està prou bé”. La propera cita, el mes de maig, novament en clau de comèdia i apostant per la sarsuela: La corte del faraón.