Reportatge
Ailey: II però brutal
“Brutal”, murmura algú a cau d’orella quan amb prou feina ha començat a desplegar-se la primera coreografia de les tres presentades per Ailey II.
Ailey: II però brutal
Un elenc jove –una dotzena de ballarins d’entre 21 i 24 anys– forma Ailey II, germana petita de l’emblemàtica companyia fundada als seixanta pel primer gran coreògraf negre, Alvin Ailey. Un elenc jove que anit va entusiasmar el públic del Centre de Congressos en el primer espectacle de la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella MoraBanc. Un espectacle que va aconseguir omplir quasi dos terços de l’aforament, gens malament per a una proposta de dansa contemporània, disciplina a la qual costa arrossegar el gran públic. I permeti’ns un incís: per què? Poques propostes artístiques hi ha tan accessibles per a qualsevol; només cal deixar-se endur per la música i el moviment, la plasticitat de la imatge, la duresa de l’exercici, la bellesa dels cossos o l’exuberància de l’espectacle. Res més no cal entendre.
Ailey II compareixia a l’escenari de la capital amb Revelations, coreografia històrica i emblema de la companyia. Proposta que ja pertany al territori de la història de la dansa i que al seu moment va ser un revulsiu. Més de mig segle ha passat, com va quedar palès en el contrast amb les dues coreografies –Circular, del 2016, i Breaking Point, del 2017– que la van precedir a l’escenari. Astoradores, hipnòtiques, impecables en l’execució, en ambdós casos amb una escenografia minimalista. Més dramàtica la segona, també fent gala d’un llenguatge corporal més contemporani; totes dues una exhibició de la formació eclèctica i exigent dels artistes que es preparen vessant “sang, suor i llàgrimes”, com ells mateixos reconeixen.