“Marxar cap a casa sentint que no som productius genera ansietat”

A saber com i quan fer les nostres tasques no hauríem d’estar ensenyats des de l’escola?

El meu enfocament és justament el contrari: el món s’ha tornat tan complex, sobretot amb les noves tecnologies, que cada cop és més necessari que ens formem per saber organitzar-nos. Necessitem fer introspecció, saber quan treballo millor o pitjor i què em roba el temps.

Els adults hem de saber diferenciar devoció i obligació.

Però la naturalesa humana sosté una lluita entre el còrtex prefrontal, la raó, amb el sistema límbic, on resideix el plaer per la novetat i les ganes. Si et deixes portar per aquest, passa el que passa.

‘Procrastinem’.

Sí, en part, però pitjor encara és quan deixem de banda tasques de manera voluntària i les substituïm per quelcom no urgent però que ens ve més de gust. Normalment perquè el que és més important, una tasca més feixuga, ho trobem massa gran, complex. Així que hem de dividir-ho en diverses parts, més petites, i provocar que iniciar la feina sigui el més senzill possible. O si no caurem en la teoria de l’empatx, és a dir, procrastinem i, quan arriba el moment, ens hem de tancar dies sencers.

Disciplina.

Sí, però no sempre pots tirar de força de voluntat. Durant el dia vas buidant dos dipòsits: el de l’energia i el de la força de voluntat, es van consumint. Per això has de fer arrelar els bons hàbits, els que no permeten perdre el temps, perquè ja no calgui que tot sigui a força de voluntat, sinó automàtic.

Posa l’esport com a exemple.

És l’exemple clar de com crear un hàbit. Si has de córrer una marató no ho faràs el primer dia. Així que del que es tracta és d’interioritzar hàbits senzills i clars. En realitat no gestionem el nostre temps sinó la nostra energia. No serveix de res treballar deu hores si ho faig amb poca qualitat, millor fer menys hores i rendir més.

Però no em negarà que molts directius el que volen és el cul de l’empleat moltes hores enganxat a la cadira.

Per fortuna això comença a canviar i es miren més els resultats que les hores. Quan s’estudia per què la gent abandona les empreses hi ha tres raons i la primera no són els diners, sinó els caps. La segona, sí, el salari. I la tercera, el sentiment de no contribuir al projecte malgrat dedicar-hi moltes hores. Algú que està cremat se’n va o vol fer-ho. Els directius han d’ajudar el treballador a organitzar-se millor.

Amb el seu mètode FASE.

Es tracta de saber què fer per ser més productiu. Has d’entendre que gestiones quatre coses. La primera, el focus: prioritzar el que és més important; la segona, l’atenció plena, perquè som addictes a les distraccions; la tercera, la sistematització: hem de tenir rituals de feina, automatismes, i la quarta, l’energia, que ens ajuda a ser més productiu.

Dir que estem estressats s’ha convertit en un mantra.

Sí, i a la gent quasi li sembla malament si no ho diu. Però en canvi, després de tantes hores –o no, que també hi ha tendència a exagerar–, divendres marxem cap a casa sentint que no hem estat productius. I això genera un bucle d’ansietat.

Però miri, les àvies, les mares, treballaven tant o més que nos­altres, a casa i a fora, i no es queixaven tant ni de bon tros.

Cert. Però ara ho volem tot: ser grans professionals, tenir una família estupenda, viatjar, ser superherois. I no ens organitzem per fer-ho.