Reportatge
La pianista estratosfèrica
L’experiment es podria haver fet ‘a priori’, però ‘a posteriori’ també serà útil. Busquem a YouTube alguna interpretació de Khatia Buniatishvili: ‘Gaspard de la nuit’, de Maurice Ravel, per exemple. Després comparem-la amb la de qualsevol altre pianista. ‘Voilà!’
La pianista estratosfèrica
Aquesta, la distància estratosfèrica que qualsevol –per molt insensible o dur d’orella que sigui– pot captar entre les interpretacions de la georgiana (naturalitzada francesa) i qualsevol altra, és la que va quedar anit palesa al Centre de Congressos de la capital. Buniatishvili va protagonitzar el segon espectacle dels quatre programats enguany a la 24a Temporada de música i dansa d’Andorra la Vella MoraBanc. La pianista va demostrar la seva capacitat d’atracció, deixant ben poques butaques buides en aquest concert de debut al Principat. Un concert del qual va marxar perseguida pel ressò dels eixordadors aplaudiments, que bé podrien servir com a reclam perquè aquest primer concert vagi seguit d’altres en el futur.
Al programa, una primera part dedicada a Johannes Brahms, amb la inusualment extensa Sonata número 3 en fa menor opus 5, escrita pel compositor alemany quan amb prou feina tenia vint anys i dedicada a la comtessa Ida von Hohenthal. Una peça que ella mateixa havia descrit com molt marcada pel pes de la dramatúrgia, amb una interpretació on va aconseguir alhora impactar amb el seu virtuosisme –el que el director artístic de la temporada, Josep Maria Escribano, pianista ell mateix, va qualificar com a “insultant”– i commoure el respectable amb una interpretació sobre la qual va desplegar tot un repertori de fortes emocions, per a una partitura que comparteix l’energia i llibertat de l’esperit romàntic, l’admiració per Beethoven i l’arquitectura compositiva del classicisme.
Després, una segona part marcadament contrastada. Més alegre, tal com va prometre, amb una transcripció per a piano d’El Trencanous, de Txaikovski ,i la Rapsòdia espanyola, de Franz Liszt, un dels monstres sagrats del piano.
Passat l’equador d’aquesta vint-i-quatrena temporada, queden dos espectacles. La propera cita, diumenge 4 de març, amb els Virtuosos de la Filharmònica de Berlín (i horari anticipat a les sis de la tarda). Posarà el punt final de l’edició el tenor Javier Camarena, dimarts 24 d’abril.