Reportatge
L'estrany cas del timoner
El barceloní Francisco Ronda Galiana era el timoner del Ciudad de Tarragona, vaixell que va evacuar un grup de nens de la República cap a la Unió Soviètica el juliol del 1938. Darrere la seva pista s’ha posat a treballar Claude Benet, novament en funcions d’historiador de l’Andorra del període de la Segona Guerra Mundial i la contesa civil espanyola. Per què? Perquè li han arribat –per segones i terceres fonts– notícies del pas d’aquell home pel Principat, el 1940, i l’olfacte l’avisa que hi podria haver alguna història sucosa. O, si més no, una nova peripècia per afegir al coneixement d’aquells temps convulsos.
De Ronda Galiana, l’escriptor –que ja va reflectir bona part de les seves perquisicions a Guies, fugitius i espies– sap que després d’arribar a la Unió Soviètica procedent de Cartagena va quedar retingut a Odessa, amb la tripulació i els nens evacuats, durant dos anys molt durs. El vaixell, per cert, va ser requisat i utilitzat pel règim soviètic; més endavant va entrar a formar part dels fons del museu martítim de la ciutat ucraïnesa.
De retorn, el timoner va passar per Andorra. Segurament formant part d’algun grup. Aquest és un dels extrems que Benet s’ha marcat com a objectiu d’esbrinar. Quina ruta va fer exactament i acompanyat de qui? Un altre dels aspectes a elucidar. El que sí que li ha arribat a l’historiador és que a aquell marí el Principat li va semblar una terra molt rural i amb cert punt de misteri que no li va agradar gens. Ho explica Benet, recollint algunes de les sensacions que va explicar verbalment a coneguts i familiars. Ell no hi va tornar mai més. Tot i això, precisa l’investigador, la relació del timoner amb el país no va ser tan efímera: la filla es va casar amb un jove de Sant Julià de Lòria i d’aquest matrimoni va quedar descendència al país.