El museu Thyssen estrena la segona exposició 'andorrana'

La segona proposta inicia el recorregut amb l’objectiu de superar el nombre de visitants de la primera –uns 20.000, xifra no gens espectacular però que fa que el patronat se senti satisfet–. Potser perquè, números a banda, l’equipament ha estat designat per la guia Lonely Planet com un dels deu museus del món a visitar el 2018. “Un regalazo”, el va qualificar el director artístic del museu, Guillermo Cervera. Un èxit, va assegurar la propietària de la col·lecció, que ha estat a causa que “s’han fet les coses bé, amb molta estima i molt treball”. I Allées et venues “crec que tindrà més èxit encara”. Tot i que, va recordar el director, “queda molta feina per endavant, amb l’objectiu d’atansar l’art a tothom, que és l’objectiu del museu”. També la ministra de Cultura i presidenta del patronat del museu, Olga Gelabert, va reiterar la satisfacció pel primer any de vida del museu. “El primer any has d’acabar de posar-ho tot a punt, com els contactes amb operadors o amb centres escolars, i esperem que aquest segon any les visites s’incrementin”, va puntualitzar.

Allées et venues té un fil conductor: els camins. Els que han recorregut al llarg de la història les famílies, els bandolers, els pelegrins o els soldats. També el trajecte que cada artista fa buscant la perfecció. Per últim, els que en una composició –i el camí no falta en cap de les 22 de la mostra– ajuden a dotar-la de profunditat. I al cor de l’exposició batega el quadre que li dona nom, un dels set que Paul Gauguin va pintar el 1887 durant la seva estada a la Martinica, un punt d’inflexió en la seva obra i, de retruc, en la història de l’art. Una tela, també, molt poc viatgera: en rares ocasions ha estat prestada, així que resulta excepcional tenir-la a Andorra, havia assegurat el director i comissari ja en avançar els noms de l’exposició. Una mena de nineta dels ulls de Carmen Cervera que, va recordar ahir, havia conviscut durant molts anys amb la família a la casa que compartia amb el baró Von Thyssen.

El recorregut obre amb l’enorme composició (supera els quatre metres de llarg) de Van Kessel III, darrer membre d’una dinastia de pintors holandesa. Un quadre on conflueixen nombroses històries ambientades a la ubicació que avui ocupa el Thyssen madrileny. Comparteix espai, en aquest primer àmbit, amb les dues peces més petites de la mostra: dos Canalettos (32 centímetres), i amb la tela que inicia el recorregut cronològicament parlant: Paisatge muntanyós amb Venus i Adonis, de Tobias Verhaecht, datada cap al 1600.

A partir d’aquí, un recorregut que torna a desplegar, va destacar Cervera, la “força” de la col·lecció de pintura catalana aplegada per Carmen Thyssen al seu fons particular, el que nodreix el museu escaldenc, amb peces de Modest Urgell, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol o Ramon Sanvisens. També com a Escenaris, hi ha una ullada a l’expressionisme alemany, apartat on destaca la figura de Gabriele Münter, única dona present, de qui a banda de la seva obra el comissari va destacar el paper que va tenir preservant un centenar de peces del salvatgisme nazi, a risc de la seva vida. Després, l’impressionisme, amb Sisley o Pissarro al costat de Gauguin, i una ullada als paisatgistes de l’escola americana.