reportatge
Art, ciència, integració
Música, ciència i funció social. La integració, la cohesió social, l’objectiu d’atansar l’art i el coneixement a tots els col·lectius està al rovell de l’ou dels projectes que diverses entitats han posat en marxa. La iniciativa més recent, Integraciència.
La Fundació ONCA amb el projecte social posat en marxa fa un parell d’anys, l’associació Andorra Lírica, amb la pretensió d’acostar l’òpera a tots els col·lectius i de desplegar la força de la música com a eina d’integració, i ara l’arqueòleg Gerard Remolins com a soci fundador d’Integraciència –una cooperativa acabada de formar a Catalunya, amb científics i pedagogs–, transiten ja aquest camí que va de l’art i el coneixement a la funció social.
Integraciència, explica Remolins, sorgeix d’experiències prèvies posades en marxa per científics del CSIC, iniciatives per fer divulgació de les recerques que duen a terme, especialment entre col·lectius en risc d’exclusió “o entre determinats sectors que estan habitualment al marge de la informació científica”. Una de les iniciatives ja consolidades es va dur a terme al barri del Raval barceloní: El Raval. 5.000 anys d’història va consistir, a grosso modo, a fer accedir un grup de padrins a les excavacions i facilitar que els coneixements que van assolir així, de primera mà, els transmetessin a la canalla del barri, en alguns casos nois amb problemes d’integració.
A la vista dels bons resultats assolits amb aquesta experiència, relata Remolins, va sorgir la idea de muntar una cooperativa, “amb científics i pedagogs, per traslladar el coneixement per exemple a gent amb discapacitat visual”. Però no només considerant-los com a subjectes passius, sinó incorporant-los com a agents actius en la recerca científica mateixa, indica l’arqueòleg andorrà, que també s’ha implicat en el comitè tècnic de l’entitat acabada de néixer. “Ens hi hem implicat un grup de gent vinculada a la recerca i la difusió cultural, científics de diferents àmbits, que actuarem com a mediadors” en aquest camí del coneixement cap a la gent.
De moment, l’entitat neix a Catalunya, però la voluntat de l’andorrà és que –més aviat que tard, així que ja té idees molt concretes– les activitats comencin també a Andorra. En aquest cas, en el seu terreny, l’arqueologia: té algun jaciment per explorar al punt de mira. “I es tractaria que els participants treballin directament, en les tasques que puguin”, en l’excavació: des de el treball in situ, remenant la terra i els objectes que s’hi exhumen, fins a l’elaboració de l’inventari. Seguint el model –amb força repercussió– que ja va posar en marxa al dolmen de la Llosa de Bescaran, on va obrir l’excavació encarregada a la seva empresa –ReGiraRocs– a tothom que hi va voler participar. “Volem centrar-nos en col·lectius que estan, diguem-ne, descuidats, com la tercera edat o gent amb discapacitats.”
Dos anys de Basket Beat
L’orquestra nacional ja fa un temps que transita per aquest camí, a través del programa Música i creativitat, que inclou el projecte Basket Beat. Músics i educadors s’uneixen per dur a terme activitats que s’han estès al centre penitenciari, la Gavernera o l’escola de Meritxell. “La vivència que experimentem, la satisfacció i emoció, és difícil d’explicar”, assegura el director artístic de l’ONCA, Gerard Claret. No es tracta, puntualitza, d’emprar la música com a instrument de teràpia, “sinó de posar el fet cultural i musical a l’abast” d’aquests col·lectius. Els participants “ens han rebut amb els braços oberts”, cosa que fa presagiar que la iniciativa “tindrà molt de recorregut”.
També va pujar al carro Andorra Lírica, que va signar un conveni amb l’escola especialitzada de Meritxell. “L’òpera s’associa amb una elit i el que nosaltres defensem és que ha d’arribar a qualsevol persona”, indica la soprano Jonaina Salvador. “És una eina d’inclusió, fa que gent que potser no té tantes activitats per compartir trobi així un espai de retrobament i participació.”