reportatge
Que la vida valgui la pena
Un any i mig i deu mil exemplars després de ‘La felicidad en tus manos’, Marc Romera torna a la palestra amb ‘El manual del éxito interior’, entestat a oferir consells, claus i fórmules per ajudar els lectors a trobar la satisfacció i, diu, viure una vida que valgui la pena.
Que la vida valgui la pena
El llibre, diu aquest canillenc trasplantat a Encamp, va en la línia de l’anterior. “Volia oferir als lectors altres eines per a la gestió emocional, coses que en realitat sabem perfectament però no apliquem”, manifesta. “La gent busca respostes i el llibre els explica com escoltar-se a si mateixos, com canviar els seus hàbits per d’altres que els empoderin i atansin als seus objectius.”
Romera, que presentarà el treball el dia 28 vinent a la Valireta, reconeix que no s’esperava “ni de bon tros” l’èxit assolit amb el primer, amb una segona edició i 10.000 exemplars venuts a Andorra i Espanya. “Però el que jo busco no és ser el que més ven, no es tracta d’arribar a 50.000 persones, sinó posar un granet de sorra i ajudar alguns d’ells a tenir una vida millor.” No hi ha, assegura, “res de més important” per a ell. I de la part econòmica, precisa, una part dels beneficis els destina a una ONG. Potser perquè entronca amb la filosofia de vida que exposa als seus llibres: no hi ha res de tan engrescador com ajudar els altres. “Ser altruista, ser amable, somriure a la gent, ajudar, són els ingredients bàsics per sentir-se satisfet.” Això, assegura, és el que en realitat ha provocat l’èxit entre persones que considerem com a referents de la nostra societat, gent com Gandhi.
És, doncs, un llibre contra l’egoisme? “És un llibre motivador, que pretén despertar la consciència i recordar coses importants de la vida.” Que són evidents, tot i que sovint, admet, les perdem de vista. “I no estem parlant de grans objectius: el teu objectiu pot ser oferir la millor educació als teus fills o córrer una mitja marató”, és el simple fet de marcar-se un objectiu i saber que s’acompleix “que ens porta cap a la felicitat”.
I l’estrès del qual quasi tothom es queixa? “Vindria per excés d’autoexigència, per voler arribar a tota costa sense tenir present que és més important el camí que el fet d’arribar-hi.” De totes maneres, com que la voluntat és aconseguir els propòsits, “hem de tenir present que si el pla no funciona hem de canviar el pla, no la meta”.
Romera (Meritxell, 1989) va tenir el particular punt d’inflexió vital de ben jove: va ser víctima de quelcom que es podria qualificar de bullying i, arran d’això, d’una caiguda en l’anorèxia. Per sort, en va sortir de la millor manera: va tenir molt suport de la família i va aprofitar la mala experiència per formar-se en el camp de la nutrició i el fitness, als quals es dedica professionalment, com a coach, terme anglosaxó de moda per a l’entrenador personal. Aquestes experiències –a banda de l’exemple que li va oferir un amic, mort massa jove després de batallar contra el càncer– li van donar peu per al primer llibre (amb pròlegs d’Albert Llovera i Cristian España).
En aquest vol seguir oferint claus per fer la feina de ser feliç. I evitar el fracàs. “Que es deu bàsicament a dues coses, la primera és que escoltem massa les nostres pors, que són les que ens limiten.” La segona, hi afegeix, “que ens deixem encomanar els dubtes, pors i opinions dels altres”. En canvi, adverteix, hi ha un pensament que ell sempre té molt present i aconsella no deixar de banda: “És impossible guanyar algú que no es dona per vençut.”