Reportatge
Decisió ridícula, art indignat
“Em sembla indignant!” L’artista andorrana Fiona Morrison s’enfeinava ahir a compartir i recompartir articles a les xarxes socials per protestar contra la decisió de retirar l’obra de Santiago Serra d’ARCO. Estupor manifestada per altres creadors del país.
Decisió ridícula, art indignat
’art ha de ser crític i per tant ha de ser lliure”, manifestava l’artista i comissària Joana Baygual, precisament des del recinte que acull la fira artística madrile-nya, on va protagonitzar una performance amb el col·lectiu d’artistes dones La Caja de Pandora. L’acció tenia com a objectiu expressar la necessitat de visibilitat del col·lectiu artístic femení, però només algun mitjà se’n feia ressò, en format de fotonotícia, perquè el gruix de la informació estava dedicat a la censura de l’obra de Sierra. Molt paradoxal tot plegat, recordava amb perplexitat Baygual, perquè precisament l’argument esgrimit pels responsables de la decisió va ser que l’obra de Sierra (Presos políticos en la España contemporánea) restaria visibilitat al conjunt de la fira.
“És ridícul, una estupidesa”, hi afegia Baygual. “Que la censura arribi fins aquest punt em deixa sense paraules.” Tot i que alguna sí que en té, per preguntar-se per les raons per les quals la galerista, Helga de Alvear (una de les veteranes, prestigioses i, a banda, cofundadora d’Arco) va transigir. “Finalment ha sortit guanyant, perquè ha obtingut molta repercussió, com l’artista”.
Unes preguntes que coincideixen amb les que es planteja Sam Bosque. “Tot i que ho trobo absolutament terrible, que hàgim arribat fins aquest punt tan surrealista, també faig una lectura que no m’agrada”, matisa, i és precisament “si no s’haurà utilitzat la situació com a estratègia de màrqueting”. Àmbit en el qual Bosque té prou coneixements perquè ha treballat en el sector de la publicitat durant llarg temps. “No vull ser malpensada i parlar d’oportunisme”, però no deixa de ser curiós que la galeria, un cop retirada l’obra, posés a la venda làmines a deu euros amb l’obra.
Morrison, absolutament indignada, hi afegia que “a mi em semblava absolutament impossible que això arribés a passar, tinc la sensació de trobar-me en plena dictadura”. Aplaudia el col·leccionista que va adquirir la peça i assegurava, com els companys (tots, a banda, treballen molt a Espanya) que censurar “sempre té l’efecte contrari” i que ni de lluny tallarà la seva llibertat d’expressar-se. De moment, però, “pensava passar-me per la fira però he decidit no anar-hi, i ara mateix no crec que hi torni mai més”.
L’artista d’origen cubà Javier Balmaseda ja sap “el que és passar per un comitè de censura, perquè ho vaig viure al seu moment”. No creu que treballant a Espanya ni a Andorra el torni a afectar, però igualment es manifesta incrèdul “davant de tal regressió al franquisme, és una mostra evident de la limitació de la llibertat d’expressió” mentre, denuncia, “els polítics s’omplen la boca parlant de democràcia”.
VELOZIRAPTORS RECORDEN QUE "TAMBÉ VAM PATIR CERTA REPRESSIÓ"
A la censura aplicada contra l’obra de Santiago Sierra s’hi afegeix la condemna a presó al raper mallorquí Valtonyc, que també va despertar una flamarada de solidaritat a les xarxes socials. Des d’Andorra es van manifestar els també rapers Veloziraptors, recordant que “la llibertat d’expressió és un dret del qual no es pot privar una part de la població, perquè el que veiem a Espanya és que afecta els que no estiguin amb el règim polític, als altres no se’ls veta”. És motiu de preocupació, admet Boris Anton des del grup: “però per molt sensible que estigui l’ambient nosaltres no deixarem de dir el que pensem”.
Anton recorda que ells “no vam patir una limitació a la llibertat d’expressió però sí certa repressió”, amb la decisió del ministeri de Cultura, l’estiu passat, de suspendre un concert a la Farga Rossell a causa dels cartells on promocionaven els preus de l’alcohol que s’hi serviria. “Reconeixem l’error, però no deixa de ser repressió”, assegura, per recordar que “en altres actes que organitzen ells hi ha alcohol” i no per això es prohibeixen. I es plany que Cultura mai no volgués reconduir la situació.